Colau llança un pla per convertir-se en la promotora d’habitatge més gran de Barcelona

 In Sector Immobiliari

Ada Colau vol canviar les regles del joc. I la promoció d’habitatges serà el terreny seleccionat , en coherència amb el seu passat com a activista de la plataforma d’afectats per la hipoteca (PAH). El pla és molt ambiciós: construir 2,365 habitatges durant el seu mandat, una inversió pública que seria al voltant de 500 milions d’euros i que assumiria gairebé totalment el Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona, organisme dependent de l’Ajuntament. Quan s’iniciï el projecte, Colau esdevindrà la promotora més gran de Barcelona.

La pla, al que ha tingut accés El Confidencial, ho està presentant aquests dies Javier Burón, gerent d’Habitatge de l’Ajuntamen, en múltiples rondes amb promotors, empresaris i diversos agents socials. L’Ajuntament de Barcelona, dels pocs a Espanya que gaudeixen de superàvit, té prou fons. Però, com que assenyala el projecte, es vol utilitzar el finançament del Banc de Europeu d’ Inversió europeu per crear un parc públic d’habitatge de lloguer a Barcelona a l’alçada de qualsevol ciutat europea. La mitjana de la UE es troba en un 15% d’apartaments de lloguer a una ciutat mitjana. A Barcelona, aquest percentatge es limita només a l’ 1,5%.

Tenint en compte que al 2015 la totalitat dels promotors privats van construir 3.000 habitatges a la capital catalana, un impuls d’aquesta mida convertirà a l’Ajuntament en el primer motor immobiliari de la ciutat.

Dels 2,365 habitatges que vol promoure Ada Colau, gairebé 800 són pisos que ja estan en construcció, la majoria d’ells (un total de 105 propietats) al barri de les Glòries, a càrrec del Patronat. De la resta, altres 518 estan en procés d’obtenir la llicència, la meitat d’ells en el barri de Sant Andreu.

I la resta són projecte estrella de Colau: 10 promocions en d’altres solars dels que s’encarregarà també el Consell municipal. Aquesta part suma 1,145 habitatges repartits en una dotzena de terrenys, definits al projecte de Burón com “sòl públic i assequible a l’àrea metropolitana de Barcelona”.

Aposta per la Zona Franca

L’aposta de Colau per la Zona Franca és clara. Dels nous projectes, dues de les promocions sumen 534 pisos per poder arrencar el nou barri de la Marina, que es volen construir en aquesta part de la ciutat.

Però l’habitatge nou és només una part de l’aposta, si més no la més rellevant des del punt de vista de l’esforç econòmic de l’Ajuntament. Els plans de Colau també passen per mides com un “futur mapeig i mobilització d’habitatge (buida de particulars) per orientar-lo cap el lloguer assequible”, “negociació, compres i exercici del tempteig i retracte amb les institucions financeres” i aplicar un “procediment de sancions i mesures fiscals contra la infra-utilització”, és a dir, penalitzar els pisos buits, segons el projecte titulat “Polítiques públiques locals en l’habitatge a Barcelona”.

Com es mostra en un estudi realitzat el 2015 d’abril, a Barcelona hi ha 31.200 pisos buits, dels quals 2,592 són propietat de les institucions financeres, constant així al registre creat per la Generalitat i com posa de manifest el projecte de Colau. L’alcaldessa vol arribar a acords amb els bancs per fer-li cedir també aquests habitatges per lloguer social.

Opinions molt dividides

Al sector immobiliari de Barcelona hi ha opinions molt dividides sobre el pla de Colau. D’una banda, es creu que serà bo pel treball i que es dinamitzarà el sector de la construcció residencial. També que poc o res afectarà el preu de l’habitatge a Barcelonaal destinar tot aquest esforç a futurs ocupants amb baixos ingressos ja que se’ls estava excloent de convertir-se en futurs clients d’hipoteca.

Però, a d’altres sectors consultats, es critica el projecte per car i grandiloqüent. La intenció és bona, i el problema és real: segons les dades facilitades pel degà de Barcelona, es produeixen uns 2.400 desnonaments a l’any, el 80% d’ells per manca de pagament del lloguer. Però el problema es podria resoldre adoptant acords amb entitats financeres, sense canviar la titularitat de la propietat i subvencionant els bancs per mantenir aquests lloguers socials, una fórmula més barata però sobretot més eficaç i ràpida pel què és una emergència social real. En especial, les 10 promocions amb més de 1.000 solars trigaran anys a estar disponibles per causa de la lentitud dels procediments urbanístics.

Segons les dades de l’Ajuntament de Barcelona, hi ha un total de 28.238 llars registrades a 31 de desembre de 2015 que sol·liciten un allotjament en règim protegitel que representa un total de 53.889 persones. La majoria d’ells, 49 per cent, amb una renda per sota dels 14.900 euros per família. Per tant, encara que és un esforç enorme, encara estaria molt per sota de la demanda en una ciutat on l’habitatge és un problema molt real.

elconfidencial.es, Marcos Lamelas, 15 de febrero

Recent Posts

Leave a Comment