Bústies intel·ligents arriben a Barcelona

Les bústies intel·ligents arriben als nous habitatges per quedar-s’hi. Una empresa espanyola ha desenvolupat un projecte per tal d’ajudar a despreocupar-se a aquelles persones que passen gran part del dia fora de casa i esperen paqueteria. Ara és el paquet qui espera el receptor.

Mitjançant bústies codificades i una aplicació mòbil l’usuari pot recollir la seva comanda fàcilment al seu propi edifici el que optimitza els processos d’entrega i redueix considerablement el temps d’espera del receptor ja que amb una bústia regular el destinatari que no es trobés a casa en el moment d’entrega havia de desplaçar-se al punt de recollida més proper, el que solia allargar el temps de recepció.

El sector immobiliari està incorporant cada vegada més tecnologia i aquest nou sistema s’està convertint en un valor afegit ja que poc a poc s’està integrant en els nous edificis.  Les antigues bústies deixen pas a un nou model que s’adapta al comportament dels compradors que cada vegada realitzen més compres per internet.

A més, les bústies són personalitzables en mida i color i s’adapten a l’estil de cada edifici per tal de no trencar amb el disseny.

És, si més no, una bona solució al ritme de vida actual i servirà per millorar-lo.

0 Read More

5ena Jornada de la Comissió Internacional de FIDEM: Estats Units

Dimecres 6 de juny va tenir lloc la 5ena Jornada de la Comissió Internacional de FIDEM, dedicada enguany als Estats Units d’Amèrica, amb el tema “Si vols exportar a EUA t’obrim les portes” on Joana Amat, Consellera d’Amat Immobiliaris, va assistir com a Presidenta de la fundació. L’acte va comptar amb el Cònsol General dels Estats Units d’Amèrica a Barcelona, Marcos Mandojana, i amb professionals com Raquel Sans, periodista de TV3, que va moderar les ponències de la nit; Aina Juliol, Presidenta & CEO de PGI Engineering; i Bernat Palau, Partner & CEO del Grup Netmind.

El Cònsol va centrar la seva presentació en la baixada d’impostos del Govern d’Estats Units per la qual la inversió als Estats Units ha de ser molt més atractiva. Els ponents assistents van explicar la seva experiència i oferir als empresaris i empresàries assistents les eines per facilitar l’exportació dels seus serveis o productes als Estats Units.

La ponent Aina Juliol va exposar la seva experiència de 13 anys d’implementació de la seva empresa a Miami com a punta de llança per després fer el pas a 14 països més. El seu primer fracàs per després aixecar-se i muntar una empresa més puntera encara en un país que dona segones oportunitats.

Bernat Palau, per la seva banda com a CEO d’una empresa consultora i formadora tecnològica, va compartir la seva vivència, absolutament diferent a la de Juliol, en quant a integració al món americà.

Ambdues intervencions van donar una visió absolutament pràctica de com es treballa, de quina actitud es valora i quins poden ser els millors partners per l’aventura d’internacionalitzar-se via Estats Units.

L’acte el va tancar la Raquel Sans, que va explicar la seva experiència com a redactora de TV3 durant 4 anys a Washington, com a periodista, com a mare i ciutadana que es volia entregar totalment al món local.

0 Read More

“Lloguer, compra o marxar?”

El passat 31 de maig, Immaculada Amat, Consellera d’Amat Immobiliaris, i José Garcia-Montalvo, catedràtic del departament d’economia i empresa de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, van oferir una conferència a l’Ateneu Barcelonès sota el títol: Els pisos a Barcelona: Llogar, comprar o marxar?

Preguntes com: Com resolem el problema actual de l’accés a l’habitatge? Hi ha una nova bombolla immobiliària a Barcelona? Fer habitatges als baixos és una solució o buidarà els barris de comerços i incrementarà la inseguretat? Cal construir més habitatge públic de lloguer o també afavorirà l’increment de preus? Es van posar sobre la taula per tal de poder resoldre la incògnita que hi ha sobre el mercat barcelonès actual de lloguer.

L’economista García-Montalvo va analitzar el mercat immobiliari des d’un punt de vista generalista, tenint en compte la seva evolució en els últims 10 anys per poder fer una aproximació del seu futur

Per la seva banda, Imma Amat va explicar amb detall com s’ha comportat el sector el 2017,  tant en lloguer com en venda, sempre basant-se en números reals i transparents d’Amat Immobiliaris amb els que es van il·lustrar els problemes del lloguer a la ciutat de Barcelona, segurament “el problema més gran que tenim avui com a societat” va afirmar, així com les possibles solucions que es podrien portar a terme.

La manca de producte fa que els preus es disparin. Les causes són moltes, algunes d’elles ja no tindran mai solució, com la venda d’edificis per raó de cessió entre 2000 i 2005 per part de l’Ajuntament. Segons Imma Amat, “si s’haguessin conservat només que la meitat, ara mateix tindríem un parc d’habitatges de lloguer molt important”.

L’altre factor que influeix molt en aquesta manca de lloguer és l’ús turístic de molts immobles, així com el desmembrament de grans patrimonis per herències. A més, hi ha d’altres factors que fan que els propietaris no estiguin disposats a posar en lloguer el seu patrimoni. La poca seguretat jurídica, la lentitud en els desnonaments i els constants canvis fiscals són aspectes que perjudiquen el futur del parc de lloguer.

Immaculada Amat afirma que “les propostes des d’Amat són simples i fàcils de duu a terme, sempre que hi hagi voluntat política”:

  • Lleis clares i transparents
  • Crear societats público-privades gestionades de forma privada, amb control
  • Transformació de locals en habitatges

Per altra banda, també es va parlar de l’obra nova, un mercat que està funcionant molt positivament exceptuant algunes promocions de la ciutat de Barcelona que es van plantejar des del seu origen per un públic estranger i actualment es troben aturades.

Pel que fa a la comercialització de segona mà, tot i que el mercat funciona, se segueixen patint els problemes de la falta de professionalitat al sector, el que justifica el “tot s’hi val“.

En resum, i en paraules d’Immaculada Amat “2017 ha estat un bony any i, si no fem tonteries, el 2018 també ho serà”.

0 Read More

Ciutats sota terra: la solució a la superpoblació

Segons estudis de Nacions Unides pel 2050 el 66% de la població residirà en regions urbanes propiciat per dos aspectes: la persistent preferència de la gent de mudar-se d’àrees rurals a d’altres urbanes i el creixement de la població durant els propers 35 anys. Aquests dos factors, entre d’altres, s’estan començant a prendre molt seriosament a nivell urbanístic per poder gestionar el creixement exponencial de les ciutats que passa per ampliar els seus recursos d’allotjament.

Gairebé el 90% del creixement urbanístic es produirà a Àsia i Àfrica i és allà on estan sorgint les primeres iniciatives per solucionar la problemàtica, i s’està començant a mirar “cap avall”, cap a la creació de ciutats sota terra. Fins ara les solucions passaven per gratacels però, i per què no el subsòl?

Experts arquitectes plantegen aquesta qüestió, de la construcció de grans edificis que creixin cap avall, per a aquelles ciutats superpoblades que, per la seva localització, no poden créixer més.

Actualment ja hi ha alguns exemples de ciutats sota terra.

Mèxic

A Mèxic ja s’està dissenyant un anomenat “Rascasuelos” que s’estendrà sota Ciutat de Mèxic i comptarà amb ni més ni menys que 65 nivells amb habitatges, comerços i oficines. Encara que de moment es troba en fase d’estudi, l’estudi d’arquitectura BNKR ha estat el responsable del seu disseny, en forma de piràmide invertida, per assegurar llum solar en tota la seva extensió de 300 metres sota terra.

S’estima que milers de persones podrien viure al rascasuelos, sota dels 57 mil metres quadrats (240 x 240 metres) del Zócalo, la plaça principal de la ciutat de Mèxic.

The Earthscraper by BNKR

Singapur

En una superfície de 710 km2 amb més de 5 milions d’habitants, no es pot créixer més. Tot i que encara no s’han construït habitatges sota terra ja compta amb grans espais d’emmagatzematge a diversos metres de profunditat que poden servir d’exemple.

Per ara, s’està dissenyat la Ciutat de la Ciència Subterrània, que preveu uns 300.000 m2 d’instal·lacions científiques i que pretén albergar a uns 4.200 treballadors a una profunditat d’entre 30 i 80 metres de profunditat.

Beijing

Actualment a Beijing ja viu gent sota terra. S’estima que prop d’1 milió de persones fan vida al subsòl de la capital xinesa on s’amaga una xarxa de refugis antiaeris reconvertits en habitatge a causa de la demanda i els alts preus del mercat.

La fugida del medi rural a les grans urbs ha propiciat aquest nou sistema d’habitatges que, en la majoria dels casos, no compleixen les mesures suficients per assegurar unes condicions mínimes d’habitabilitat.

Hèlsinki

A sota de la ciutat de Hèlsinki s’amaga un altre món. I és que a la capital finlandesa s’està millor sota terra que a la superfície suportant els seus -20 graus a l’hivern. Eija Kivilaakso, urbanista que va col·laborar en el disseny d’espais subterranis, afirma que “hi ha tant túnels sota terra que pot resultar difícil construir més”.

El subsòl de granit de Hèlsinki ha permès construir sota terra gairebé 10 milions de metres cúbics d’espais com centres comercials, pistes d’atletisme i piscines. Els primers 30 metres sota la superfícies estan plens, per poder construir més haurien excavar molt més profund.

Helsinki: Ciutats subterrànies per Ruben Alonso

0 Read More

Quines són les despeses vinculades a la compravenda?

Quan es fa una transacció d’un immoble hi ha despeses vinculades a la compravenda que s’han de tenir en compte després de l’activitat. Aquí us deixem de forma esquematitzada el que heu de saber. Què és el notari? I el registre?

Despeses de notaria

Què és?      Els Honoraris per la intervenció del Notari com a fedatari públic perquè el document sigui una escriptura pública i es pugui inscriure en el Registre de la Propietat.

Quant?       El preu ve determinat pel valor de la compravenda, però també poden influir: la extensió de la escriptura, el nº de còpies. Tenir en compte que a aquest honoraris hem de sumar-li el IVA/IGIC (Canàries)

Qui ho paga?     El Comprador

A qui es paga? Al Notari

Quan es paga?  En el moment de la Escriptura de compravenda

 

Despeses del Registre

Què és?      Els Honoraris per la intervenció del Registrador que comprova la legalitat del document i l’inscriu en el Registre de la Propietat.

Quant?      Conforme els aranzels dels Registradors de la Propietat. Tenir en compte que a aquest honoraris hem de sumar-li el IVA/IGIC (Canàries)

Qui ho paga?      El Comprador

A qui es paga?   Al Registrador de la Propietat

Quan es paga?  En el moment de la Inscripció en el Registre

 

Impostos

Què és?      Impostos que graven la compravenda d’immobles:

  •  AJD        Impost que es paga sempre que la compravenda es gravi amb IVA. Si tributa amb ITP (Impost Transmissions Patrimonials) NO es liquida AJD.
  •  IVA o ITP   Segons correspongui

Quant?  Aprox. 1% del valor de la compravenda. No obstant varia en funció de les CCAA o les condicions del comprador.

Qui ho paga?  El Comprador

Quan es paga?  En el moment de la Compravenda

 

Plusvàlua

Què és?             Tot i que tothom la coneix com “la Plusvàlua”, en realitat és l’Impost sobre l’increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana. És un impost municipal que es paga cada vegada que hi ha una transmissió de l’habitatge (venda).

Quant?               La diferència de valor des de l’anterior venda (si és que existeix) i l’actual, es corregeix en base als anys complets transcorreguts i sobre això s’aplica un percentatge que varia segons l’ajuntament.

Els valors els assigna l’ajuntament, aquí no influeix quant s’ha pagat.

Qui ho paga?       El Venedor

A qui es paga?    A l’Ajuntament

Quan es paga?   30 dies naturals des de la data de l’Escriptura

0 Read More
AVUI ES
PORTEM DIES A PROP DE TU