Quan és obligatòria la instal·lació de rampes i ascensors en una comunitat?

Aquesta és, si més no, una qüestió controvertida amb la que s’hi han trobat moltes comunitats de veïns, sobretot d’aquelles finques velles on una gran majoria de veïns són propietaris grans que ja necessiten d’ajuda per la seva mobilitat. En molts edificis no adaptats es planteja la instal·lació tant de rampes com d’ascensors i d’altres mecanismes d’accessibilitat en un moment determinat i és aleshores quan sorgeix la incògnita de la obligatorietat o no de fer les obres i com afrontar les despeses generades.

Així doncs, són obligatòries aquestes reformes?

Doncs, segons la Llei de Propietat Horitzontal, sí. Segons aquesta normativa i després de diverses modificacions jurídiques, el punt 10 d’aquesta llei recull que només amb una persona més gran de 70 anys o amb discapacitat que ho demani – la rampa d’accés en aquest cas- serà de construcció obligatòria. L’article estableix exactament el procediment a seguir per tal de complir amb les normes d’accessibilitat universal i afavorir la vida de les comunitats. L’article 10 de la Llei de Propietat Horitzontal indica que “tindran caràcter obligatori i no requeriran d’acord previ de la Junta de propietaris, impliquin o no modificació del títol constitutiu o dels estatuts”, les obres que:

“Siguin sol·licitades a instàncies dels propietaris, sempre que les obres a realitzar tinguin com a finalitat garantir els ajusts necessaris en matèria d’accessibilitat universal, entre les que es troba la construcció d’una rampa d’accés al portal d’edifici de la comunitat de veïns , que és l’objecte d’aquest article “.

Per altra banda, a l’hora de demanar la instal·lació d’un ascensor, després de la reforma de 2013 s’ha canviat el quorum necessari de 3/5 propietaris que representin també les 3/5 parts de les quotes de participació a majoria simple dels propietaris que representin la majoria de les quotes. L’article 17.2 Llei de Propietat Horitzontal ho recull així “… Sense perjudici del que estableix l’article 10.1 b), la realització d’obres o l’establiment de nous serveis comuns que tinguin per finalitat la supressió de barreres arquitectòniques que dificulten l’accés o mobilitat de persones amb discapacitat i, en tot cas, l’establiment dels serveis d’ascensor, fins i tot quan impliquin la modificació del títol constitutiu, o dels estatuts, requereix el vot favorable de la majoria dels propietaris, que, al seu torn , representin la majoria de les quotes de participació … “

I, qui se’n fa càrrec?

La contribució és obligatòria per part de tots els propietaris, tal i com ho diu l’article 10.1.b) de la Llei de Propietat Horitzontal “… 1. Tindran caràcter obligatori i no requeriran d’acord previ de la Junta de propietaris, impliquin o no modificació del títol constitutiu o dels estatuts, i vinguin imposades per les administracions públiques o sol·licitades a instància dels propietaris, les següents actuacions (…)

(…) b) Les obres i actuacions que resultin necessàries per a garantir els ajustaments raonables en matèria d’accessibilitat universal i, en tot cas, les requerides a instància dels propietaris en l’habitatge o local visquin, treballin o prestin serveis voluntaris, persones amb discapacitat, o majors de setanta anys, amb l’objecte d’assegurar-los un ús adequat a les seves necessitats dels elements comuns, així com la instal·lació de rampes, ascensors o altres dispositius mecànics i electrònics que afavoreixin l’orientació o la seva comunicació amb l’exterior, sempre que l’import repercutit anualment de les mateixes, un cop descomptades les subvencions o ajudes públiques, no excedeixi de dotze mensualitats ordinàries de despeses comunes. No eliminarà el caràcter obligatori d’aquestes obres el fet que la resta del seu cost, més enllà de les esmentades mensualitats, sigui assumit pels qui les hagin requerit (…).

Tot i així, cada propietari pagarà en funció de la quota o coeficient del seu habitatge. No pagaran més els veïns d’habitatges en plantes superiors enfront dels de plantes inferiors. Tots contribuiran en funció del coeficient que aparegui reflectit en l’escriptura de propietat de l’habitatge o local.

Així doncs, la instal·lació de rampa o ascensor és un dret i una obligació per part de la comunitat. I, davant qualsevol dubte, es pot consultar la LLei de Propietat Horitzontal.

0 Read More

2018, un any trascendental per Amat Immobiliaris

 2018 comença carregat de novetats a Amat, que viurà un període de canvis transcendentals a tots els nivells. L’empresa, fundada el 1948 per Joan Amat, pare d’Immaculada i Joana Amat, compleix 70 anys i, a la vegada, culmina el seu relleu generacional.

Fa exactament 70 anys, Joan Amat va obrir Finques Amat, una oficina d’administració de finques a Sant Just Desvern. Quatre anys més tard, la seva sobtada mort va precipitar que la seva dona, Concepció Amigó, decidís agafar les regnes i tirés endavant el negoci. Va ser als anys 60-70 quan es produeix el primer canvi generacional amb la incorporació de les filles, la Immaculada i la Joana Amat a l’empresa assumint-ne la direcció.

Ara, al 2018, celebrem el 70è aniversari coincidint amb un altre relleu generacional que comporta el canvi de direcció a Amat Immobiliaris. Guifré Homedes, fill d’Immaculda Amat, passarà a dirigir l’empresa familiar. Guifré, enginyer industrial de formació, va entrar a l’empresa familiar el 2010 per dirigir l’oficina comercial que en aquells moments s’obria a Barcelona.

A aquests fets s’hi suma l’obertura d’una oficina nova a Sant Cugat, on s’han unificat les dues que ja existien en un nou local més gran i amb una millor localització al centre de la població per poder millorar el servei als clients, i una altra a Barcelona. Aquesta última se situa a Via Augusta amb Diagonal, una localització estratègica d’un local de 370 m2 que a collirà a 22 persones, l’obertura del qual es preveu el primer trimestre de 2018.

 

0 Read More

Què és PropTech i per què s’està posant de moda?

Amb la inclusió de la tecnologia i Internet en tots els aspectes diaris de la nostra vida no és d’estranyar que ho faci també de forma gairebé imprescindible en els negocis de diferents i molt diversos sectors. Un d’aquests sectors és l’immobiliari, on la tecnologia digital s’utilitza per impulsar el seu negoci i, principalment, en pro de millorar i facilitar la usabilitat per als usuaris mitjançant plataformes digitals. En aquest cas, ja s’ha encunyat un terme per definir-lo. Parlem de PropTech.

Però, què és PropTech?

El Regne Unit es van encarregar de posar nom a aquesta tendència que va aconseguir la seva popularitat ja en 2014. PropTech és realment un acrònim de les paraules angleses “property” i “technology” el que en català seria “propietat” i “tecnologia”, tecnologia aplicada a la propietat, i és aquí on entra el mercat immobiliari.

PropTech ha arribat per quedar-se i millorar el tradicional “savoir faire” del mercat immobiliari mitjançant la combinació de la tecnologia, com l’internet de les coses o el Big Data, en els negocis immobiliaris, com a inversions, finançament i projectes del mercat, per millorar la seva rendibilitat d’una forma més innovadora i propera al públic actual.

Situació actual a Espanya

Mentre als països veïns històricament més avançats a nivell tecnològic que Espanya, el PropTech està ja en marxa des de fa més temps, a Espanya ara comença a enlairar-se d’una forma notable implementant models més àgils de negoci.

Per entendre millor el concepte en si mateix, aquestes serien les característiques que identifiquen un negoci PropTech:

  • Agències que utilitzen la realitat virtual (Floorfy, …)
  • Portals immobiliaris en línia (Fotocasa, Habitaclia, …)
  • Plataformes digitals Client-a-Client, on es poden gestionar les compra-vendes sense intermediaris
  • Plataformes d’inversió crowfunding per democratitzar la inversió immobiliària (Housers, …)

Des Amat ja hem donat la nostra opinió en diversos mitjans sobre aquest fenomen. A finals de desembre es va comptar amb el punt de vista professional de Guifré Homedes, director de la nostra oficina de Barcelona, ​​al mig Grup Via i a La Vanguardia.

 

0 Read More

Immaculada i Joana Amat: “Ens deien ‘las niñas de pueblo'”

Entrevista a les germanes Amat per Cristina Vargas, “La Vall de Verç”, Novembre 2017.

El passat 23 d’Octubre, Joana i lmmaculada Amat van rebre el Premi Personalitat 2017. El guardó, concedit per la Patronal de l’Empresari, CECOT, és un reconeixement a la seva trajectòria en el món empresarial. Ara, després de molts anys al servei de l’empresa familiar, les germanes fan un pas al costat i deixen la direcció de l’empresa a partir del 2018 en mans de la tercera generació Amat.

El vostre pare, Joan Amat, amb 24 anys, el 1948, obre despatx professional d’administració de finques a Gracia i a Sant Just Desvern. Com és que una perso na tan jove arriba a obrir dos locals?

I: Sent un noi molt emprenedor, que va estudiar i va treballar en una empresa de Barcelona que es dedicava al món de l’administració de finques i allà va veure que havia una oportunitat d’establir negoci a Gracia i, a més, tutelat pels propietaris de l’empresa. Era un home llançat. Nosaltres no en tenim records, però ens ho ha explicat tothom.

J: Era ambiciós, tenia visió, jo crec que el poble se li feia petit i es veia menjant-se el món.

Quan va morir el vostre pare, 4 anys després, la vostra mare va agafar les regnes de l’empresa i vosaltres éreu molt petites. Com s’ho va fer per combinar la feina i ser mare?

I: Quan va néixer la Joana, 24 hores exactes després de l’enterrament, ella era a la clínica. A  mi  ja m’havien portat a casa dels avis a viure i quan va sortir de la clínica, ella va agafar la Joana i va anar a viure a casa dels avis, al carrer de l’Església. Era una casa gran.

J: De cop i volta, els meus avis es troben d’estar sols amb l’hereu de la casa que esperava amb la seva parella una criatura, amb la filla i 2 criatures més… Al cap de 2 anys, 4 criatures…

I: Era un clan. Vam arribar a ser 12.

A més, la vostra mare ho va fer en una època en què les dones no tenien gaire presència en el món empresarial. Si no ho tinc mal entès, en els seus inicis va perdre alguns clients.

1: No se’n van refiar.

J: I potser no els podem ni jutjar, perquè si tu te la ima­gines amb 25 anys, 2 criatures i una feina que no coneix i posar-s’hi… Que sortís bé també era… Era perquè va ser una dona constant, perquè possibilitats de sortir-se’n reals, no era gaire fàcil que en tingués.

Suposo que aquest esperit de feina i lluitador us el va traslladar a vosaltres.

J: Sí, sí. A casa nostra, de petites, era una època en què tot era en castellà i ens compraven els contes en català i els llegien en català.

I: I en francès. (Riallades)

J: La meva mare era molt lectora.

I: Ella no tenia parella…

J: No en va tenir mai més.

I: Per això, el seu món s’acabava a poder anar de vacan­ces a la Vall d’Aran un cop l’any i, sobretot, a fer molta vida cultural a Barcelona.

En fi, va ser una dona molt culta i amb molta empenta per tirar endavant l’empresa.

J: Va dedicar molts anys a treballar moltíssimes hores. Sortia a primera hora del matí i tornava amb l’últim auto­bús, que nosaltres molts dies no la veiem. Els dissabtes teníem despatx obert a casa…

I des de petites ja vau viure la feina del despatx. Però us agradava fer els rebuts?

I: No, no, no… gens… (Riallades)

J: Això, un dia per divertiment, d’acord, però quan es converteix en cada mes i cada mes… i això que dèiem que s’acabava el mes i no acabàvem i havies de tornar a començar…

I: I quan no acabàvem agafàvem un amic nostre, l’Albert, perquè vingués a ajudar-nos.

 

” A NOSALTRES ENS DEIEN ‘ LAS NIÑAS DE PUEBLO'”

 

Quan va ser que us vau incorporar a l’empresa de for­ma oficial?

I: De bastant més grans; perquè estudiàvem a la univer­sitat i quan plegàvem hi treballàvem a la tarda. I tots els caps de setmana anàvem a cobrar lloguers a peu. I llavors, la mare ens pagava el vermut. Cobràvem els lloguers fins al migdia i anàvem a l’Ateneu a fer el vermut i a trobar-nos amb els amics.

J: Anàvem a Sant Just, Sant Feliu, Cornella, Horta, el barri Gòtic, el barri Xino… Anaves a cobrar lloguers allà i ho feies amb tota la naturalitat del món. Ens va servir molt com a lliçó social.

I: Era un privilegi viure a Sant Just.

J: A nosaltres ens deien “las niñas de pueblo” i t’ho deien a la cara… Jo ho entenc, treballaven de molt jovenetes amb unes cares de nenes…

Parlant de dones, precisament, Amat s’ha caracterit­ zat sempre, fins a la llei de paritat, per la contractació de dones. Té alguna relació amb tot això?
Va començar per casualitat, perquè la primera treballadora de la mare va ser allò de “necessito algú” i va anar a l’escola Núria a preguntar a la directora per una noia espavilada que la pogués ajudar i va entrar la Lluïsa. Al cap de poc va entrar la Carme…

J: I la Marta Bofill.

” ENS VA DONAR EL 50% DE L’EMPRESA QUAN JO TENIA 30 ANYS”

Quines premisses us va donar la vostra mare per encarar la direcció de l’empresa?
I: Ella era conscient en el fons que no havia estat preparada per fer això i, de seguida que va veure que estàvem preparades, va ser prou intel·ligent per pensar que avançaríem més si deixava que nosaltres ho portèssim. Va ser molt generosa.

J: Ens va donar el 50% de l’empresa quan jo tenia 30 anys. Érem unes nenes i no ho hem fet pas amb els fills.

I: Però sempre va tenir la visió suficient de l’empresa, perquè quan havíem de prendre una decisió sempre la hi consultàvem i normalment fèiem el que deia ella.

Quin és el millor record que teniu?
I: Un record bo va ser la celebració dels 50 anys de l’em­presa, perquè va coincidir que la mare estava molt bé i que li havien donat la medalla Francesc Macià. Com a empresa vam tenir un reconeixement públic de la nostra tasca i vam omplir una sala al Juan Carlos.

J: Coincideixo amb tu. Jo crec que va ser com un punt d’inflexió, arribar als 50 i que la gent comencés a dir “Ah, dones sou aquí, existiu”. Perquè era bastant trist no existir. I ens havia passat molt, això.

I: I en l’àmbit de poble…

J: En l’àmbit de poble, tremend.

I: Nosaltres sentim una decepció absoluta amb el poble. No se’ns ha considerat mai pel que hem fet.

J: Saps allò que no ets profeta a la teva terra? Doncs això… Anàvem a Sant Cugat i ens reconeixien molt més. Vam obrir oficina a Sant Cugat el 97 i la vam obrir perquè aquí gairebé no podíem treballar. I la veritat és que se’ns va reconèixer molt més. Allà si proposàvem una cosa, se’ns escoltava i aquí no. Vam anar a proposar aquí una cosa a l’INS i …

1: I a l ‘Ajuntament, pels 50 anys, l’escultura que volíem, tampoc ens la van deixar fer… Ens han passat coses bas­tant increïbles.

Però no heu notat que ara ha canviat una mica la cosa a Sant Just?
J i  I: No.

J: Pensa que a nosaltres, l’Ajuntament de Barcelona ens consulta. Necessiten assessorament d’urbanisme i la lmmaculada va cap allà i se l’escolten. És un tema de respecte professional, perquè saben que es poden fiar del que diem.

Com veieu el panorama immobiliari a Sant Just?
1:  A Sant Just hi ha molt poca oferta. Tu vas a Sant Cugat  i hi ha més possibilitats, perquè té 89 mil habitants.

J: Quan tens 17 mil habitants, que no és res, estàs enco­tillat d’alguna manera i, a més, amb una classe mitjana-al­ta prou benestant perquè no necessiti canviar, ni vendre…

I: Durant la crisi, una cosa molt gràfica era que la gent de Sant Just podien no vendre i la gent de Sant Cugat tenien unes necessitats de vendre espectaculars, i sense la possibilitat de fer-la, perquè les hipoteques eren més altes que el valor del mercat.

” ARA QUE HI HA UN INCREMENT DE PREUS DELS SOLARS, NOSALTRES SOM DE LES QUE PENSEM QUE SI PARESSIN UNA MICA, NO ENS FARIEN MAL’

Ara sembla que el mercat comença a recuperar-se una mica. Creieu que pot tornar a haver-hi una bom­bolla immobiliària?

J: Sí, la veurem, la veurem. No hem aprés gaires lliçons.

I: Cap. Però ara que hi ha un increment de preus dels solars, nosaltres som de les que pensem que si paressin una mica, no ens farien mal; perquè hem agafat una ve­locitat de creuer que si mirem les gràfiques, estem men­jant-nos 2 anys en 1 i això ho pagarem al final.

J: Estem repetint el model de l’anterior. No hem canviat res.

Amb la vostra experiència, si haguéssiu de comernçar de nou ara, canviaríeu alguna cosa?
I: No

J: Poques, molt poques. No sé quina, costaria de trobar-ne alguna.

I: Sí , una.

J: El de fer grup.

I: Ens vam incorporar en una casa petiteta que existia i que vam ajudar a fer gran. Era un grup de professionals del sector immobiliari que volíem ser diferents en quant a qualitat. La Joana i jo vam dedicar-hi moltes hores.

J: Moltes hores vol dir durant 25 anys cada dilluns del món.

I: I que segurament hauríem d’ haver-ho deixat abans.

Ara feu un pas al costat. L’1 de gener de 2018, compliu 70 anys i passeu el relleu a en Guifré. Per què ell i no la Martina o la Nadia?
J: Entre ells anaven fent reunions i entre ells va sorgir de forma molt espontània que fos ell.

I: Que fos el líder, però amb un consell de direcció que seran tot dones. (Riallades). A més, nosaltres d’uns anys ençà estem fent una cosa que és incorporar-nos a molts llocs de la societat civil, perquè és un final de vida interessant i perquè és la forma d’obligar-te a deixar el dia a dia i no posar-te pel mig.

J: El problema podem ser nosaltres.

Per acabar l’entrevista, hem comernçat parlant de la vostra mare i sense deixar de parlar dels premis re­buts, ens agradaria saber perquè el poema de Maria­ Mercè Marçal que vau llegir en el lliurament del Premi Personalitat 2017 us ha acompanyat al llarg de tota la vostra vida.
I: Perquè lliga molt. Al meu home ja li he dit que el dia que em mori, aquest és el que m’has de posar. Perquè les tres coses que diu el poema, la mare ja hi era i nosaltres tam­bé. Hem estat  dones,  de  classe  baixa i  nació  oprimida.

J: I amb sentiment de nació oprimida, perquè com que culturalment a casa meva eren  independentistes  de  tota la vida, doncs aquesta sensació de  nació oprimida hi era.

I: I, a la vegada, tres voltes rebel, que ho hem estat per revertir.

J: Saps com aquell que diu que aquest és com si te l’ha­guessin fet per tu, i és veritat.

 

L’empresa familiar Amat lmmobiliaris va ser creada l’any 1948 per en Joan Amat Sala i va ser dirigida des del 1952 per Con­cepcióAmigó, vídua d’Amat. No va ser fins a partir dels anys 60 quan les seves filies, Joana i lmmaculada Amat, es van incorporar a l’empresa. Al llarg de tots aquests anys sota la direcció d’Amat lmmobiliairs, la Joana i la lmmaculada van rebre prop d’una quin­zena de premis i reconeixements, el darrer dels quals va ser el Premi Personalitat 2017, concedit per la Patronal de l’Empresari (CECOT), per la seva trajectòria en el món empresarial. Ara, el gener de 2018, Guifré Homedes Amat, que es va incorporar a l’empresa el 2010 juntament amb Martina Homedes Amat i Na­dia Massagué Amat, serà nomenat director general i agafarà el relleu de la Joana i la lmmaculada Amat.

 

Per Cristina Vargas, “La Vall de Verç”, Novembre 2017

0 Read More

Amat obre una nova oficina de 270 m2 al centre de Sant Cugat

El passat 11 de desembre es va inaugurar oficialment la nova oficina d’Amat Immobiliaris a Sant Cugat amb un acte on van assistir prop de 50 perones i la presència de Damià Calvet, Director de L’Institut Català del Sòl i Tinent d’Alcalde d’Urbanisme, Economia i Hisenda de l’Aj. de Sant Cugat, així com d’altres personalitats.

L’oficina s’ha instal·lat en un local diàfan i molt lluminós de 270 m2 al carrer Rius i Taulet, un carrer molt cèntric i de pas al situar-se just a l’eix comercial de Sant Cugat.

 

Moltes persones ens pregunten per què hem canviat d’oficina“, assegura Immaculada Amat, “Doncs molt fàcil, perquè hem crescut bastant en els últims anys i sumant les dues que teníem ja no hi cabíem“. La co-directora d’Amat, comenta que es necessitava un espai més gran que reunís una sèrie de condicions, com ara:

  • Aproximadament entre 250 i 300 m2
  • Molt bona ubicació
  • Diferenciació

Hem canviat també perquè el nostre equip en el nou local treballarà en unes condicions molt mes agradables“, un fet que els hi permetrà, a la vegada,  donar  un millor servei als seus clients. “Pensem que un espai gran, ben ordenat i tecnificat facilita la qualitat del servei“, assevera.

L’objectiu d’Amat és continuar creixent a Sant Cugat, “una ciutat única a l’entorn de la gran ciutat; una ciutat on es donen la mà l’urbanisme atractiu amb la cultura; una població principalment de famílies joves amb un centre històric molt ben conservat; una ciutat diversa però cohesionada” diu Imma Amat, “Un espai on la nostra empresa Amat Immobiliaris hi te molt a aportar.

0 Read More
AVUI ES
PORTEM DIES A PROP DE TU