Cansament i dades

 In Reflexions

Ha passat el primer trimestre del 2021 sense ni adonar-nos-en. Avui, a la majoria de les empreses, i entre elles la nostra, es tracta d’anar donant el millor servei possible mentre es van resolent les múltiples situacions excepcionals que la pandèmia ens va portant; baixes per confinaments (un degoteig que no acaba), situacions complicades d’arrendataris que cal resoldre, normatives que canvien sense parar; i en especial un cansament i desànim creixent que ens afecta a tots i que esperem que aquests dies de Setmana Santa hagin aconseguit donar-li la volta.

Com sempre, i per situar-nos, voldríem donar unes quantes dades. Algunes curioses i que serveixen per emmarcar on som:

Photo by Yaopey Yong

-A Amat l’any 2020 vam treballar 20.000 hores menys que el 2019 com conseqüència de les persones que vam tenir en ERTO durant aproximadament 6 mesos;  la majoria del Departament Comercial.

– Degut als canvis en la regulació del lloguer vam estar tres setmanes sense poder publicar els immobles (sumades a les setmanes de confinament sense poder visitar finques).

– Amb menys de 9 mesos disponibles per fer visites vam aconseguir fer més nous contractes de lloguer al 2020 que al 2019.

– La morositat del lloguer, malgrat que hi ha famílies que ho estan passant malament ens ha augmentat una mica però estem en percentatges baixíssims, al 2019 estàvem a un 0.01% i al 2020 vam acabar en un 0.69%

Renovacions: la nostra mitjana deia que el 85-95% de contractes es renovaven, però el 2020 la mitjana no ha arribat al 60%. En gran part provocat pels propietaris que han preferit que s’apliquessin les pròrrogues COVID i les pròrrogues legals, per veure quin panorama quedava en un futur.

– En relació a les renuncies de contractes de lloguer en vigència, hi ha un augment inapreciable; al 2019 en vam tenir-ne 303 i al 2020 van ser 306.

– En el nostre cas, els preus de lloguer a la ciutat de Barcelona han baixat un 5%. Pel contrari a la primera corona estan més o menys estabilitzats, amb una correcció a la baixa de menys de l’1%. Aquesta tendència ja es veia abans de la COVID.

Photo by Olia Nayda

– És cert el que diuen els mitjans, moltes famílies es volen traslladar fora de la ciutat on els espais són més grans i més saludables. En el nostre cas vol dir sortir de Barcelona cap a Sant Cugat del Vallès, Sant Just Desvern i el seu entorn.

– Els preus dels projectes d’obra nova que comercialitzem, principalment fora de Barcelona ciutat, s’han mantingut i els ritmes de venda han baixat dels 7 immobles al mes als 4 immobles venuts de mitja. Cal destacar que un número significatiu de projectes arriben a la entrega amb immobles encara per vendre.

– Els habitatges d’obra nova de promocions de la ciutat de Barcelona costen de vendre per dues raons. Perquè són promocions amb habitatges pensats per a compradors estrangers. I en quant al preu hi ha baixades de preus (no publicades), a vegades importants, que es produeixen durant la negociació, fet més favorable al possible comprador.

– Una dada que considerem molt positiva és que en obra nova estem escripturant sense problemes gairebé el 100% de les operacions concretades fa quasi dos anys. Si ens ha caigut alguna ha estat per malaltia, separacions o compradors amb negocis directament afectats per la COVID.

– En el cas de la segona mà hem fet més operacions que al 2019 a un preu mig de venda significativament superior

Amb totes aquestes dades la nostra visió en relació al 2020 no pot ser una altra que esperançadora. Tot i així, hi ha temes que ens preocupen moltíssim, i els hem repetit abastament, que tenen a veure amb la seguretat jurídica i amb les decisions de l’Administració que aconsegueixen uns resultats contraris als que en teoria es pretenen.

Photo by Sigmund

Som conscients que existeix un problema social en relació a l’habitatge que afecta a moltes famílies, però no ens cansarem de dir que la solució del problema no són les mesures que s’estan fent, sinó impulsar la construcció d’habitatge social. Una acció que haurien de fer les Administracions, l’haurien d’haver fet fa molts anys, i no s’ha fet. Tampoc s’ha aconseguit fer mitjançant la col·laboració publico-privada com es fa en tants i tants països del nostre entorn. Hi ha el sòl, hi ha els diners… com pot ser que no ens en sortim?

I mentre no avancem seguim legislant i legislant mesures que tenen efectes contraris. S’obliga a limitar els lloguers a través de l’aplicació de l’Índex quan els preus de mercat estan més baixos que el propi Índex. Tot aquest cúmul de normatives i pressió treu pisos del mercat de lloguer i els porta a la venda, especialment a Barcelona, foragita al petits inversors tradicionals de pisos (la majoria que compraven pisos i edificis per destinar-los al lloguer).

Paral·lelament creixen els pisos en oferta amb figures arrendatàries que no tenen cap legalitat avui, els contractes d’11 mesos, els ficticis per temporada, etc.

Com sempre “castiguem“ als propietaris que ho fan bé, i mirem cap a una altra banda als que ho fan malament.

Així no anem be!

Immaculada Amat

Presidenta d’Amat Immobiliaris

Recommended Posts

Leave a Comment