I què passa amb el sector residencial?

Fa unes setmanes vam assistir a la Jornada d’Habitatge i Futur que organitza l’APCE i on el Guillem López Casanovas va fer una conferència molt interessant sobre la situació actual en l’àmbit de l’habitatge i les tendències de futur vers la crisi que afrontem.

La seva reflexió afirma que d’aquesta crisi no en sortirem sols, l’economia ha de fer una consolidació fiscal i l’economia es reactivarà pel consum exterior. Per aquesta raó ens convé que als països nòrdics els hi pugin el sou i ens vinguin a comprar així com aprofitar les possibilitats d’exportació que això permet.

Cal fer la consolidació fiscal perquè Europa adquireixi credibilitat, ja que els perifèrics amb el nostre funcionament hem llastrat l’economia europea. Els països europeus ens hauríen d’ ajudar perquè l’austeritat no signifiqui posar-nos la corda al coll i ens acabi d’ofegar. La Unió Europea ha perdut pes polític, no s’arriba a cap acord en res i ha estat substituït pel Directori Europeu, que es reuneix el cap de setmana i decideix al marge de la resta d’institucions europees.

Cal guanyar competitivitat i això s’aconsegueix reduint els salaris, el rescat real pot venir quan l’estat no pugui pagar els salaris. Sense creixement tot s’acabarà podrint.

Tot i que és veritat que al 2007 teníem superàvit, en dos dies tot va desaparèixer. La decisió del 2009 de renegociar crèdits amb els promotors ha estat errònia, doncs es va fer créixer encara més el crèdit. Avui la mora hipotecaria està disparada. No poden pagar els promotors i no poden pagar els particulars. No hi ha crèdit, però el Banc Central Europeu inunda de liquiditat als bancs ja que no poden ajudar als estats directament i els diners arriben als estats a través de la banca. Dels diners que dona el BCE, el 40% se’l queda el mateix Banc Central per atendre els venciments, la resta va a l’economia.

La recuperació vindrà via creixement de la demanda interna i Catalunya amb aquest tema esta més ben posicionada.
Un tema clau es alleugerir llast de l’endeutament de les comunitats autònomes a través dels hispabons. Un problema greu és que l’estat s’ha equivocat en la previsió d’ingressos i ho centrifuga a les comunitats autònomes.
¿Com capitalitzar l’economia? Primer cal capitalitzar a la banca.
Haver fet un banc dolent hagués resolt els problemes de les entitats bancàries però hagués portat el deute al consumidor final. Tal com s’ha fet, les pèrdues del banc dolent es distribuiran entre tota Europa.

En Lopez Casasnovas creu que l’ICO hauria de actuar com a banc davant del Banc Central Europeu. La política de recuperació o vé de Catalunya o no n’hi haurà. Catalunya, si vol, pot funcionar com a clúster, pot haver-hi un pacte nacional. Cosa molt més difícil d’aconseguir a nivell d’Espanya.
A nivell global cal augmentar la credibilitat de les institucions europees. Quan s’allunyin els dubtes sobre el deute sobirà i sobre el futur de l’euro, el crèdit emergirà perquè en el sistema hi ha molta liquiditat.
D’altra banda, la demografia no ajudarà al tema de l’habitatge. El deute adjudicat al sol és a la corda fluixa, aplicar un “rating” seria lògic.