Préstec i donació entre particulars

Davant de determinats escenaris ens pot sorgir el dubte de quina és la millor alternativa a efectes fiscals. Aquesta circumstància es dóna, per exemple, quan ens plantegem: què és millor si un préstec o una donació entre particulars? Vagi per davant que la resposta dependrà, en tot moment, de totes i cadascuna de les circumstàncies de l’operació.

Si haguéssim de respondre a aquesta pregunta a nivell teòric podríem arribar a les següents conclusions:

Préstec entre particulars

El primer que cal posar de manifest és la intenció o no de retornar el préstec. En el cas què l’entrega de diners sigui amb ànim de liberalitat, és a dir, sense esperar la seva devolució, la mateixa tindrà la condició de donació i per tant, estaria subjecta a l’Impost sobre Successions i Donacions (ISD).

Pel contrari, si els diners s’han entregat a canvi de l’obligació de ser retornats, és a dir, no s’han entregat a títol lucratiu sinó a títol onerós, l’operació estarà subjecta a l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats (ITPAJD).

Per tant, si no hi ha proves que es tracta d’un préstec amb interès zero, es considera que estem davant d’una donació i, de no haver declarat aquesta, poden haver conseqüències fiscals.

Pel que fa a la instrumentalització del préstec, hi ha dues alternatives:

A través de document públic: aquest cas implica un major cost, a priori, per la intervenció del Notari.

A través de document privat: es tracta de realitzar un contracte privat de préstec que ha de ser presentat a l’Agència Tributària de Catalunya.

D’acord a la normativa existent, i tal i com s’ha comentat anteriorment, la constitució del préstec està subjecta a l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats, en la modalitat de transmissions patrimonials oneroses (TPO). Tanmateix, l’article 45.I.B)15.de la llei de l’impost estableix que la constitució de préstecs estan exempts de pagament de l’impost. Així mateix, l’operació de constitució de préstec tampoc tributa en concepte d’actes jurídics documentats (AJD), que només es produeix quan no hi ha subjecció a la modalitat de transmissions patrimonials oneroses.

En conclusió, l’operació de constitució del préstec es troba subjecta i exempta de l’ITP així com tampoc tributa en concepte d’actes jurídics documentats.

Tot això sens perjudici de la facultat de l’administració de comprovar la realitat del préstec i, per tant, del retorn del principal al finalitzar el termini d’amortització.

Per altra banda, per tal de presentar a liquidació com a exempt el contracte de préstec davant l’Agència Tributària de Catalunya, cal emplenar el model 600 d’autoliquidació de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats. Cal aportar l’original del contracte i fotocòpia d’aquest, essent el termini de presentació de l’autoliquidació d’un mes a comptar de la data de celebració del contracte, d’acord amb què disposa la normativa de l’impost.

Donació entre particulars

La donació és una operació subjecta i no exempta en l’ISD, d’acord amb el que disposa l’art. 3.1.b) de la Llei 29/1987, de 18 de desembre, de l’Impost sobre Successions i Donacions.

La base imposable (sobre la qual s’aplica el tipus impositiu), d’acord el que disposa la normativa, serà “el valor net dels béns i drets adquirits, entenent com a tal el valor real de los bienes y derechos minorado por las cargas y deudas que fueren deducibles.”

La determinació d’aquest valor real varia força en funció del tipus de donació que estiguem duent a terme. Per exemple, en el cas de la donació de diners la base imposable seria la quantitat de diners que s’entreguen al donatari.

Tanmateix, en el cas dels immobles, la determinació de la base imposable no és tan senzilla. El concepte de valor real no ve determinat a les normes tributàries, però en sentència de 5 d’octubre de 1995 el Tribunal Suprem l’equipara al valor de mercat i el defineix com “l’import net que raonablement podria esperar rebre un venedor per la venda d’una propietat en la data de la valoració, mitjançant una comercialització adequada, i suposant que existeix almenys un comprador potencial correctament informat de les característiques de l’immoble, i que ambdós, comprador i venedor, actuen lliurement i sense un interès particular en l’operació”.

Donat que el valor de mercat no és tan fàcil de determinar la Generalitat de Catalunya, a través de l’anomenada Instrucció de comprovació de valors, estableix com a comprovacions no prioritàries les operacions en les que el valor declarant és igual o superior al valor cadastral vigent en la data de l’operació corregit per un coeficient en funció de la població on es trobi l’immoble en qüestió.

En quant al tipus impositiu aplicable, aquest varia en funció de si la donació es materialitza a través d’escriptura pública o no i al mateix temps del parentiu existent entre el donant i el donatari.

Si la donació es materialitza a través d’escriptura pública i en cas de Grup de parentiu I i II (per entendre’ns, cònjuge, descendents, ascendents) els tipus oscil·larien entre el 5% i el 9% en funció de la base imposable (valor d’allò donat).

Si, pel contrari, la donació no es materialitza a través d’escriptura pública sinó de contracte privat els tipus oscil·larien entre el 7% i el 32% en funció de la base imposable (valor d’allò donat).

Per últim, cal posar de manifest que ambdós casos, préstec i donació, poden suposar la tributació en altres impostos com, per exemple, l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques.

D’acord amb el que ha posat de manifest en reiterades ocasions la Direcció General de Tributs en vàries consultes vinculants per ella emesa la presunción de onerosidad que acompaña a las cesiones de bienes o derechos supone para los préstamos una estimación de rendimientos que es quantifica aplicant el tipus d'interès legal del diner en vigor l'últim dia del període impositiu. Ahora bien, Com en reiterades ocasions ha assenyalat aquest Centre directiu, ésta estimación de rendimientos no opera si se prueba la gratuidad del préstamo, El que s'ha de fer d'acord amb els mitjans de prova generalment admesos en Dret, tenint en compte el que preveu l'article 1227 del Codi Civil, i que correspondrà valorar als òrgans de gestió i inspecció de l'Administració tributària. De la mateixa manera s'ha d'acreditar la connexió del préstec, el seu destí i la justificació de la seva devolució".

Per tant, en cas que no es pogués acreditar la gratuïtat del préstec entre les parts l’Administració Tributària pot dur a terme una estimació dels rendiments sobre aquest préstec aplicant el tipus d’interès legal del diner i que el donant haurà de declarar i tributar en la seva declaració de la renda.

En relació a la donació de l’immoble, en cas que es produeixi un guany patrimonial per aplicació de la normativa de l’Impost sobre la renda de les Persones Físiques, el donant haurà de declarar aquesta en la seva declaració de la renda.

Martina Homedes

Departament fiscal

Entrades recents
Comments
  • Heribert
    Responder

    Hola, un afegit, si es un préstec no lucratiu, es a dir, els pares deixen l’entrada del pis als fills sense interès, es pot fer el model 600 i fer un DRG, drets reals, això fa que sigui legal i EXEMPT. Saluts!

Deixa un comentari