Xerrada de Josep Ramoneda: “Quina regeneració democràtica és possible?”

 In Esdeveniments, Reflexions

El passat dijous 18 d’abril, vam assistir a la xerrada organitzada pel Grup Claris, grup dels quals des d’Amat som membtes. Josep Ramoneda, periodista, filòsof i escriptor, va realitzar una xerrada  al sopar d’empresaris que se sol realitzar, que va girar entorn la següent qüestió: Quina regeneració democràtica és possible?

Immaculada Amat va realitzar aquest resum:

La democràcia està en perill, en una societat com la nostra on amb el vot no es pot canviar les polítiques, això no és democràcia, i això és el que passa ara, mani PP, mani PSOE.

Tenim el Cap d’Estat -el rei- sotmès a xantatge pel tema del gendre i amiga, al President del govern sotmès a xantatge pel tema de Bárcenas, i el cas Bankia, icona de la corrupció, de la promiscuïtat entre el poder polític i l’econòmic.

El règim polític sortit de la transició està gripat, el problema és no haver evolucionat, no haver modificat la Constitució, només s’ha fet una vegada i d’amagat, sota el dictat europeu.

Estem al final d’un període on s’ha mercantilitzat tot, quan tot es pot obtenir pagant, estem en una corrupció estructural, i es creen més desigualtats socials.

Hi ha crisi econòmica, política, social, moral. Històricament totes les crisis venen precedides d’una revolució tecnològica, i nosaltres hem tingut una gran revolució digital, però ara ve una altre revolució molt important, la biomèdica.

Avui vivim a una velocitat que impedeix pensar, i això no pot ser, perquè en pocs anys han canviat un munt de coses:

  • Cultura: la pròpia idea del treball, fa 50 anys, un treballador entrava a la Renault i hi passava tota a vida, avui un treballador d’Apple no sap si hi serà d’aquí 15 dies.
  • žFamília: hem passat d’una família estàndard a una gran varietat de models de família.
  • Religió: hem passat d’un cristianisme amb tot el pe, a una multitud de religions, amb lluites importants entre diferents models de cristianisme.
  • Moral: s’ha instal·lat el nihilisme polític, no hi ha límits.
  • Polític: crisi de la democràcia.

A Espanya patim un desastre a tots els nivells polítics: partits, sindicats, parlament ,un poder judicial en entredit.

Tenim un model territorial fallit, es va pensar per encaixar Catalunya i el Pais Vasc, i justament aquestes dues comunitats es troben a la porta de sortida. S’han creat unes comunitats autònomes absolutament clientelar.

Tenim una crisi dels mitjans de comunicació, si avui Botin i Fainé decideixen que s’ha acabat i que no surt cap diari d’Espanya, no surten.

Aquest règim té un mal d’origen, l’obsessió, al principi, fonamentada pel cop d’estat. Per tant la màxima preocupació era l’estabilitat, que s’agreuja per la desintegració de la UCD en tan sols 5 anys i pel cop d’estat finalment perpetrat. Quan arriben els socialistes a Govern, amb un gran marge de vots, en lloc de fixar-se en crear una gran cultura democràtica, es preocupen només per l’estabilitat, s’obsessionen en crear grans partits, forts, opacs, amb pactes a l’ombra… Això ha tret vigor i ganes a qui ha volgut fer alguna cosa. Un exemple és quan es reparteixen els grups de televisió entre els grans partits.

Coses a fer hi han moltes, el tema és qui les farà. Els dos grans partits no, han demostrat absoluta incompetència per entendre res, estan aferrats al passat, en especial el PSOE.

Coses a fer:

  • Finançament dels partits: no s’ha volgut resoldre mai, depenen absolutament del Botin i el Fainé.
  • Sistema electoral: s’han de fer llistes obertes, primàries de veritat, avui en dia els militants son més un problema que una solució.
  • Redistribució del poder.
  • žTransparència: que no vol dir exposició. Creure que vivim en una societat massa exposada i això és perillós. Si ens passem de la ratlla pot significar que ningú vulgui ser polític. Cita una dita de Kundera “el totalitarisme comença quan lo privat està absolutament exposat al públic”.

Per canviar hi ha de haver ganes però també un xoc polític, un gran debat, un gran projecte. A Catalunya és el de la independència, a Espanya podria ser el de la Monarquia i la República , però els polítics no ho volen.

Escenaris de futur:

  • El totalitarisme d’indiferència, que la gent passi de tot.
  • Un desgovern a l’italiana.
  • Que aparegui un redemptor, pot ser de dretes o d’esquerres, i que arrossegui.

El futur es confós, necessitaríem pensadors solvents, que analitzessin i pensessin en el futur, necessitaríem especialistes en psicopatologia.

Cal canviar tota una generació de polítics, això se li ha dit moltes vegades al Rubalcaba però no vol escoltar. S’ha instaurat l’ideal de que tots els polítics són corruptes. No és veritat, però no fan res per mostrar- ho.

Hi ha alguna cosa curiosa, per exemple, fa uns dies el Vicedirector del Finanial Times va fer un article sobre la possibilitat de que passés a Espanya lo de Xipre, on, segons l’article, els espanyols hauriem d’haver anat a treure els diners, i cap diari d’aquí ho ha mencionat.

Creu que el repte és per l’esquerra, és l’esquerra qui s’ha de regenerar, la dreta s’adapta.

Resposta a preguntes a Josep Ramoneda:

  • Sarkozy és un gran polític, tenia discurs i relat. A Espanya anem amb falsos consensos que fan desaparèixer la ideologia i l’interès.
  • Geopolítica: és evident que el poder ha passat a la Xina, que té riscos, però no hem d’oblidar que Europa encara és el 22% del PIB mundial. Però Europa és incapaç de capitalitzar la seva força.
  • žNo creu en l’assemblearisme sinó en la democràcia participativa.
  • žHolande no és la persona de la dimensió que necessita França, li ve gran el càrrec.
  • Creu que Mas va fer un gran error polític en avançar les eleccions, perquè no va veure que les classes mitjanes estaven ofegades econòmicament i culparien al Govern.
  • Creu que els moviments socials han fet un gran paper, però s’haurien de convertir en moviments polítics, s’han de recuperar espais d’opinions, de discussions polítiques.
  • En el 23F creu que nova guanyar el cop, per l’estupidesa de Tejero, si arriba a entrar primer al Congrés l’Armada, haguéssim vist el Parlament elegint-l’ho.
  • ž   El PSOE té una incapacitat absoluta en aquest moment, si cau el PP ells son incapaços de governar. Troba flagrant que ningú d’Espanya hagi fet una proposta política als catalans.
  • EUROPA intentarà evitar la independència de Catalunya perquè Espanya serà insolvent.
Recent Posts

Leave a Comment