Ciutats sota terra: la solució a la superpoblació

 In Curiositats, Notícies, Sense categoritzar

Segons estudis de Nacions Unides pel 2050 el 66% de la població residirà en regions urbanes propiciat per dos aspectes: la persistent preferència de la gent de mudar-se d’àrees rurals a d’altres urbanes i el creixement de la població durant els propers 35 anys. Aquests dos factors, entre d’altres, s’estan començant a prendre molt seriosament a nivell urbanístic per poder gestionar el creixement exponencial de les ciutats que passa per ampliar els seus recursos d’allotjament.

Gairebé el 90% del creixement urbanístic es produirà a Àsia i Àfrica i és allà on estan sorgint les primeres iniciatives per solucionar la problemàtica, i s’està començant a mirar “cap avall”, cap a la creació de ciutats sota terra. Fins ara les solucions passaven per gratacels però, i per què no el subsòl?

Experts arquitectes plantegen aquesta qüestió, de la construcció de grans edificis que creixin cap avall, per a aquelles ciutats superpoblades que, per la seva localització, no poden créixer més.

Actualment ja hi ha alguns exemples de ciutats sota terra.

Mèxic

A Mèxic ja s’està dissenyant un anomenat “Rascasuelos” que s’estendrà sota Ciutat de Mèxic i comptarà amb ni més ni menys que 65 nivells amb habitatges, comerços i oficines. Encara que de moment es troba en fase d’estudi, l’estudi d’arquitectura BNKR ha estat el responsable del seu disseny, en forma de piràmide invertida, per assegurar llum solar en tota la seva extensió de 300 metres sota terra.

S’estima que milers de persones podrien viure al rascasuelos, sota dels 57 mil metres quadrats (240 x 240 metres) del Zócalo, la plaça principal de la ciutat de Mèxic.

The Earthscraper by BNKR

Singapur

En una superfície de 710 km2 amb més de 5 milions d’habitants, no es pot créixer més. Tot i que encara no s’han construït habitatges sota terra ja compta amb grans espais d’emmagatzematge a diversos metres de profunditat que poden servir d’exemple.

Per ara, s’està dissenyat la Ciutat de la Ciència Subterrània, que preveu uns 300.000 m2 d’instal·lacions científiques i que pretén albergar a uns 4.200 treballadors a una profunditat d’entre 30 i 80 metres de profunditat.

Beijing

Actualment a Beijing ja viu gent sota terra. S’estima que prop d’1 milió de persones fan vida al subsòl de la capital xinesa on s’amaga una xarxa de refugis antiaeris reconvertits en habitatge a causa de la demanda i els alts preus del mercat.

La fugida del medi rural a les grans urbs ha propiciat aquest nou sistema d’habitatges que, en la majoria dels casos, no compleixen les mesures suficients per assegurar unes condicions mínimes d’habitabilitat.

Hèlsinki

A sota de la ciutat de Hèlsinki s’amaga un altre món. I és que a la capital finlandesa s’està millor sota terra que a la superfície suportant els seus -20 graus a l’hivern. Eija Kivilaakso, urbanista que va col·laborar en el disseny d’espais subterranis, afirma que “hi ha tant túnels sota terra que pot resultar difícil construir més”.

El subsòl de granit de Hèlsinki ha permès construir sota terra gairebé 10 milions de metres cúbics d’espais com centres comercials, pistes d’atletisme i piscines. Els primers 30 metres sota la superfícies estan plens, per poder construir més haurien excavar molt més profund.

Helsinki: Ciutats subterrànies per Ruben Alonso
Recent Posts

Leave a Comment