Modificació de l’ITP en relació als contractes d’arrendaments a Catalunya

Com ja és ben sabut des de fa més de quatre anys ens trobem immersos en una voràgine de modificacions fiscals que sembla no tenir fi, de moment, i que va en concordança amb la conjuntura econòmica que pateix el país des del 2007.

Una de les darreres actuacions a Catalunya ha estat la modificació de l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats (ITPAJD), en la seva modalitat de Transmissions Patrimonials Oneroses (TPO), envers els arrendaments d’immobles que no es troben subjectes a tributació pe IVA, quedant exclosos d’aquest escenari els contactes d’arrendament de locals comercials o d’habitatges per ús d’oficina o despatx, o l’arrendament d’habitatge quan l’arrendatari és una empresa o professional, en el marc de la seva activitat econòmica.

Així doncs, amb la entrada en vigor de la Llei 2/2014, de 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic, la Generalitat de Catalunya regula per primera vegada, fent ús de la seva potestat, la tributació dels arrendaments de manera que s’aprova un tipus fix (fins ara era d’aplicació a escala estatal) del 0,3% a partir del 31 de gener de 2014 en funció de la renta mensual, i per tota la durada del contracte en relació a aquells contractes que no tributen per IVA i del 0,5% a partir de l’any 2015. En cas que no consti la durada del contracte, es girarà la liquidació computant sis anys.

Per altra banda, la Llei també introdueix el règim d’autoliquidació de l’Impost sobre Transmissions Patrimonials (a través del model 600), el qual substitueix els efectes timbrats emprats fins ara com a mitjà de pagament. En quant al termini de liquidació aquest continua essent el mateix, un mes des de la celebració del contracte.

De la mateixa manera, es presenta un nou inconvenient respecte el procediment de liquidació, donat que un cop presentat i liquidat al banc l’import de l’Impost, el contribuent ha de dirigir-se a l’Oficina liquidadora que li correspongui en funció de la situació de l’immoble arrendat o a l’oficina central de l’Agència Tributària de Catalunya (Fontanella) i aportar, juntament amb l’autoliquidació presentada i pagada, l’original i una còpia del contracte d’arrendament, i tot això dins el mateix termini del mes comentat anteriorment i per cada un dels contractes celebrats. Entenem que l’Agència Tributària de Catalunya, en el termini més curt possible, hauria d’agilitzar el procés de liquidació de l’impost permeten la presentació telemàtica del mateix i establint una major coordinació entre l’Institut Català del Sòl i l’Agència Tributària de Catalunya, que suposi la supressió de l’obligació de presència física del contribuent per aportar la documentació donat que és un procés ineficient.

Per últim, i no menys important, cal recordar que tot i ésser l’arrendatari el subjecte passiu de l’impost en qüestió, l’arrendador ostenta la condició de responsable subsidiari en cas que el llogater no presenti i pagui l’impost. Per aquest motiu aconsellem que sigui l’arrendador qui dugui a terme la gestió i liquidació de l’impost davant l’Agència Tributària de Catalunya (essent, evidentment el llogater el que assumeix el pagament de l’impost), evitant així qualsevol risc innecessari de no presentació i liquidació de l’impost.

En definitiva, la Llei 2/2014, no és que estableixi un nou impost sobre els arrendaments d’immobles no subjectes a tributació per IVA (aquest ja existia anteriorment i hem vingut declarant-lo i ingressant-lo a través dels efectes timbrats i/o del model o contracte oficial adquirits als estancs) sinó que per primera vegada la Generalitat de Catalunya fa ús de la seva potestat per modificar certs aspectes de l’ITPAJD.

Esperem que l’Agència Tributària de Catalunya faci un tomb i agilitzi el més ràpid possible el procediment de liquidació de l’impost actual.

Martina Homedes Amat | Departament Fiscal