Un mes estressant

Per a les empreses petites com la nostra, el mes de gener és un mes complicat des de molts punts de vista. Cal tancar l’any anterior i fer els corresponents informes, a nivell general i a nivell de departaments, cal tancar números, analitzar… sense deixar de fer el dia a dia.

Cal evidentment planificar el nou any, discutir amb els caps de departament els objectius, preparar els pressupostos… I què complicat és fer avui el pressupost del departament comercial! Preparar el pla de màrqueting, dissenyar les estratègies de cada àrea, el pla financer… i tot això, sense deixar de fer el dia a dia.

A les grans empreses tenen els seus departaments de màrqueting, de planificació, de RRHH, etc. A les petites, on intentem que l’estructura sigui el més petita possible, també a la nostra manera ho tenim, la diferència està en que segurament una mateixa persona porta diferents barrets.

Estressats però satisfets per un nou any superat, satisfets perquè en base d’estar molt amatents, controlant molt la despesa, aconseguim tancar l’exercici amb superàvit, gairebé un miracle si tenim en compte tan sols dues dades:

  • Sense perdre ni un client, de vertical els ingressos han baixat un 35%, corresponent a la baixada acumulada de dos anys del preu de lloguer, més l’allargament del període que es necessita avui per llogar un pis.
  • El preu de venda a comercial ha baixat d’un 35 a un 60% segons la zona, també naturalment això afecta directament al nostre compte d’explotació.

Satisfets perquè ho aconseguim a base de posar-hi tothom un esforç extraordinari, en base a innovar processos, a fer màrqueting i màrqueting. Satisfets per haver pogut, no només mantenir la plantilla sinó inclús incrementar-la en 2 persones.

Però el que més ens satisfà és haver aconseguit sobre un total de 96 accions de reclamació anunciades durant tot l’any, acabar només amb 18 desnonaments, i finalment només amb 4 llançaments. Es poden imaginar la gestió, la imaginació, que hi ha al darrera per aconseguir arribar fins aquí? És un dels nostres granets de sorra (nostre, i dels nostres clients) per ajudar al manteniment d’aquesta societat tan tocada.

Quan veiem tot el que està passant al nostre entorn, la indignació ens sobrepassa, ens fa plantejar-nos si som unes ingènues somiatruites intentant salvar uns llocs de treball, l’habitatge d’unes famílies… mentre tot el dia sentim parlar de corrupció i corrupció dels que ens representen o ens han representat, és francament desmotivador.

Per no frustrar-nos més del que ja estem, volem agafar-nos a una frase d’en Salvador Espriu“fer tot allò que puguem de la nostre part, per tal de que el món sigui una mica menys desagradable i sobretot una mica menys pervers”