La universitat pública i l’empresa privada

 In El món Amat, Esdeveniments, Reflexions

El passat divendres 8 d’abril vaig tenir el plaer de participar en la conferència “Phylantropy and funraising in young universities” – filantropia i recaptació de fons – organitzat per la Universitat Pompeu Fabra, on vaig oferir una ponència sota el títol “Societat del coneixement”juntament amb d’altres directores i directors d’alt nivell.

L’eix central de l’esdeveniment va girar entorn a la necessitat de recursos de la Universitat pública provinents d’altres fons més enllà de l’Administració competent degut a les retallades en despesa pública. A la meva ponència vaig voler destacar també les relacions d’aquesta amb el sector privat i el seu paper a la societat.

ÉS NECESSARI QUE UNA PART DE LA SOCIETAT FINANCI AMB DONACIONS L’EDUCACIÓ SUPERIOR

La participació del teixit empresarial en la formació de professionals seria un procés lent, a base de generar relacions de confiança però, a llarg termini, es convertiria en un important retorn per a la societat gràcies a les organitzacions que van apostar per la generació de coneixement i valors a les universitats de l’estat.

SOTA EL MEU PUNT DE VISTA, LA UNIVERSITAT HA DE SER ACTIVA, NO PASSIVA

En el nostre cas, cap universitat s’ha posat mai en contacte amb nosaltres, o amb una empresa com la nostra. Potser per ser una empresa del sector terciari, tot i que aquest sector és precisament el majoritari al nostre país; potser a causa de la nostra mida, tot i que som de la mida de la gran majoria de les empreses del país; o potser és perquè pertanyem a un món “olda fashioned”, passat de moda. La veritat és que mai ningú ens ha dit res, i tenim un munt de dades que poden ser d’interès o, fins i tot, podríem facilitar als estudiants de Psicologia l’assistència a les reunions de veïns, una gran escola de com són les relacions humanes!

EL TALENT NO TÉ PREU NI CLASSE

En un altre ordre de coses, també vaig voler destacar l’ increment en el preu de les matrícules. No dubto que s’hagi de fer, però aquestes han de ser proporcionals a la renda. És per això que haurien d’existir programes de beques per tal que ningú que vulgui estudiar i valgui quedi fora del sistema universitari.

Finalment, també voldria destacar el canvi que ha patit la universitat com a institució crítica i de debat de la societat., una funció primordial que en algun moment va tenir. El canvi d’actitud dels estudiants i la societat enfront al posicionament de la universitat és remarcable i això és fa evident veient que els alumnes es mobilitzen al carrer només per reclamar els preus de les matrícules i els canvis del currículum enlloc de fer-lo per exigir recuperar aquell paper tan important que va exercir durant anys com un pilar clau en la reflexió crítica de la societat i el món.

Recent Posts

Leave a Comment