La Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) que no ha nascut

 In Notícies, Reflexions, Sector Immobiliari, Sense categoritzar

L’HABITATGE NO ÉS UNA MONEDA DE CANVI, ÉS UNA NECESSITAT QUE RECLAMA A CRITS CONSENS

Després de la derogació del Decret Llei més curt de la història, que modificava la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU), volem compartir amb tots vosaltres la nostra visió del mercat de lloguer.

Com molts cops ens heu sentit dir, nosaltres que portem 70 anys en el sector immobiliari, sempre hem estat oberts a treballar per fer compatible tot tipus d’ofertes com la compravenda, el lloguer, les cooperatives,… i qualsevol nou plantejament que la societat actual pugui imaginar, sempre tenint clar que sortim d’un dèficit històric de lloguer i que s’ha de resoldre amb la velocitat més alta possible. La societat actual és una societat líquida i això vol dir que el pagament per ús serà un dels mitjans que més afavoreixin aquesta dinàmica de la societat del segle XXI.

El lloguer no és altre cosa que un pagament per ús

Potenciar doncs el lloguer és la missió i el deure de tots els governants, i ho han de fer per dos camins. El primer és fent oferta d’habitatge protegit per famílies en risc d’exclusió social; el segon és fomentar que la inversió privada desenvolupi part de l’oferta necessària per cobrir una demanda que avui no pot trobar sortida i que pressiona els preus a l’alça.

I, tot això, es pot fer respectant absolutament al llogater tant si les regles del joc són clares o si tenim una Llei d’Arrendaments Urbans moderna, clara i amb garanties per les dues parts.

No vam estar d’acord en absolut amb la Llei 4/21013 que desprotegia totalment al llogater i que cap propietari havia demanat, ni amb el Decret Llei de 18 de Desembre de 2018 que ahir van derogar, malgrat considerar que hi havia punts positius com allargar el contracte. Estem parlant de temes molt sensibles (la vida de les famílies, l’entorn on s’educaran els fills,…) en què l’estabilitat afavoreix les dues parts. En definitiva, el Decret era clarament confós i fruit de la precipitació i tampoc resolia la complexitat del món del lloguer.

Ara, toca negociar una nova modificació de la Llei d’Arrendaments. Demanem a tots els actors polítics que fugin de mesures buides i populistes, que aprofitin l’oportunitat per fer una reflexió en profunditat sobre cap a on ha d’anar la societat i serveixi per trobar un equilibri entre els interessos de les parts, no per imposar mesures no objectives que acabin frustrant les possibilitats d’inversió privada, absolutament imprescindible per, entre tots, poder arribar a nivells d’oferta de lloguer dels països europeus.

Es fa un ús i abús quan es parla de posar topalls a les rendes sense especificar què vol dir i, sobretot, quins seran els instruments per porta-ho a terme. Volem deixar clar que estem absolutament en contra de proposar topalls, distorsionant així els valors raonables de mercat.

El passat 2017, la Generalitat de Catalunya va posar en marxa un altre sistema, molt més avançat i transparent, l’anomenat “Índex de Referència de preus de Lloguer” que no és una altra cosa que posar al servei de propietaris i llogaters les dades recollides i processades en base a les fiances dipositades. Es tracta, per tant, de dades absolutament reals i objectives i que donen com a resultat una franja de preus, zona a zona i tipologia per tipologia.

El que hem de fer entre tots és crear l’hàbit de consultar aquestes eines que faciliten que no hi hagi abusos ni distorsions de preus, doncs quedarien absolutament en evidència.

El problema de la resta d’Espanya és que a pocs llocs es disposa de les dades objectives perquè l’Índex pugui funcionar correctament, ja que no existeix el requisit de dipositar les fiances. És per això que, a cegues i de forma totalment arbitraria, es pretén parlar de topalls quan el que s’hauria que fer és treballar la transparència i la informació que són la millor base de protecció de les parts.

Fomentar el lloguer és l’objectiu i per fer-ho hem de conciliar propietaris i llogaters i és responsabilitat de tots que així sigui.

Joana Amat

Vicepresidenta d’Amat Immobiliaris

Recent Posts
Comments
  • joan lluís saperas lafarga
    Respon

    Gràcies per aquesta aportació, Joana.
    Totalment d’acord amb el que dius.
    Desgraciadament, penso que la manca de maduresa política dels nostres dirigents, fa que, això que proposes, es visualitzi com a improbable. Estem patint els temps del populisme versus els grans poders econòmics mundials.
    I en aquesta pinça vivim la majoria dels mortals…

Leave a Comment