Hi havia una vegada un país… on passen un munt de coses positives i tan sols es parla de les negatives

 In Reflexions

Des d’abans de les vacances s’ha instal·lat el mantra que comença a haver-hi crisi al sector immobiliari, se’n parla als mitjans, et pregunten… i no ens cansem de dir que no, que venem bé, de forma sostinguda.

  • Si parlem d’obra nova a l’entorn de Barcelona anem bé, francament bé, dintre dels ritmes previstos i sense problemes per temes de finançament.
  • Si parlem d’habitatges de segona mà, la resposta és que també venem bé. Però aquí hi ha un matís, venem bé si la valoració està ben feta. Quan els propietaris fan cas d’aquells mals professionals del sector que per aconseguir la comercialització dels immobles valoren alt, no es ven, i és normal.

La següent pregunta que habitualment ens fan, és si encara hi ha recorregut als preus perquè no hem arribat als preus del 2008. Pregunta que sempre em sorprèn, perquè sembla que algú hagi decidit que els preus del 2008 són els preus de referència.

  • Ens cansem de repetir que el preu és el que els clients poden pagar i que va lligat al sou que cobren, definint l’estalvi que poden tenir i el finançament que poden afrontar. El què tenim clar és que avui la sensibilitat respecte el preu és molt gran, el mercat ens ha admès en determinades promocions increments d’un 5%, però no d’un 15-20%.

També és positiu que en un Meeting Point poc publicitat com el d’aquest any, i després d’un divendres “mogut” a la Ciutat de Barcelona, el dissabte es veiessin moltes parelles joves amb criatures informant-se i concertant visites per adquirir un nou habitatge.

Malgrat això, costa d’entendre:

  • Que l’atur hagi pujat a Catalunya durant el setembre mentre les empreses tinguem greus problemes per trobar treballadors, ja siguin: comptables, comercials, advocats… Si parlem de les constructores estan desesperades! Ni paletes, ni instal·ladors, ni fusters… És veritat que durant la llarga crisi va sortir molta gent del sector, però ara que les coses van bé i la feina és estable, no s’incorporen nous treballadors. Tot i que els sous són bons al sector de la construcció, sembla que tornen dinàmiques d’èpoques passades, on marxen els treballadors d’una obra per anar a la del costat per un sou una mica més alt!
  • Que quan vas a canviar l’empadronament a un ajuntament, tot i haver tres persones de cara al públic per atendre al ciutadà sense més ningú esperant torn, et diguin que sense cita no et poden atendre i et facin tornar la setmana vinent! O que per enderrocar un traster de, per exemple, 3m2 els ajuntaments demanin que un arquitecte assumeixi la direcció (havent de preparar projecte bàsic d’enderroc, memòria, pressupost, tema residus, estudi de seguretat i salut… el Col·legi d’Arquitectes encara se’n fa creus!).
    La major part d’aquests temes entren dins del que en diem la “teranyina burocràtica”, caldrà treballar per fer les coses més fàcils, impulsar un esperit de servei, o com a mínim, de tracte al client/ciutadà i, sobretot, recuperar el sentit de la proporció.

Si vols llegir altres Diaris del Canvi pots fer-ho aquí.

Immaculada Amat

Presidenta Amat Immobiliaris

Recent Posts

Leave a Comment