Acabem un 2019 de Dragon Khan, comencem un 2020 amb perspectives d’estabilitat

 In Reflexions, Sector Immobiliari

Analitzant que ens ha passat si parlem del món immobiliari, des de les vacances a ençà, ha estat un pujar i baixar. Setmanes en que semblava que l’activitat baixava i baixava, i al cap de quinze dies tornàvem a anar de bòlit amb visites i més visites.

Segurament han intervingut molts factors polítics, econòmics, rumors de crisi… i també propis del sector. El ciutadà que vol comprar li costa més decidir-se. Per una banda hi ha algunes opcions més que fa uns anys, però no gaires més, i veurem quan dura aquesta tendència. I per una altra té, menys seguretats i més incerteses de si podrà aconseguir finançament.

En el nostre cas, aquest segon semestre del 2019 hem venut clarament menys que al mateix període del 2018, tant en obra nova com en segona mà. Aproximadament hem fet un 10% menys que l’any anterior.

En quant al lloguer, el mercat segueix estant molt actiu, bàsicament perquè segueix havent una gran diferència entre demanda i oferta. Com que no es genera més oferta els preus es segueixen mantenint molt elevats i els immobles amb rendes mitjanes-altes segueixen llogant-se, en general, ràpidament. Els de rendes molt elevades segueixen altres ritmes i cal dedicar-hi més temps per llogar-los.

El mercat de lloguer segueix sent molt dinàmic, no creiem que hagi de canviar massa a curt termini. Com hem dit, les rendes segueixen estant molt elevades, el 46% dels nous contractes realitzats el passat 2019 es situen entre els 1.000€ i els 1.500€, quan històricament sempre havíem estat en percentatges del 20%.

Sobredosi legislativa

En 12 mesos hem tingut vuit canvis d’escenari en referència al marc legislatiu de l’habitatge i, en especial, del lloguer. Alguns han estat canvis aprovats que després no s’han convalidat, altres han estat canvis anunciats i no presentats al darrer minut, però que de totes formes creen incertesa. Tots aquests canvis demostren que no hi ha cap tipus d’estratègia ni de consens polític respecte l’habitatge. S’intenten resoldre els problemes reals que tenim a curt termini, però no es posen bases reals per al mig i llarg termini.

Hem acabat amb la Llei 17/2019 de 23 de desembre, de mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge. Aquesta llei modifica varies lleis, com les de habitatge, l’urbanisme o la d’emergència habitacional. L’objectiu és bo: aconseguir habitatges per les famílies més desfavorides. Però són correctes les mesures plantejades? Ha de recaure, preferentment, com una obligació per els grans tenidors? El llindar de gran tenidor és el correcte? És normal que es legitimi una forma d’ocupació, encara que sigui en relació als tenidors financers?

Des de el nostre punt de vista, aquesta nova llei posa en evidència el fracàs del què hauríem d’haver aconseguit: edificar habitatges socials a través de la col·laboració publico-privada com passa en tants i tants països europeus. I ho substituïm per tanteig, retracte, acceptació, ocupació, etc.

Ens preguntem, és un gran tenidor la persona física o jurídica que té 15 habitatges? Ha de tenir el mateix tracte qui té 15 habitatges que qui en té 500? No és diferent?

Doncs des de el nostre punt de vista és discutible, a Catalunya històricament l’habitatge ha estat una forma d’estalvi, això ve de generacions, i segur que hi ha forces propietaris que tenen més de 15 habitatges, alguns encara amb renda antiga. Són grans tenidors?

No volem polemitzar, volem contribuir a la reflexió…

Continuarem…

Immaculada Amat

Presidenta d’Amat Immobiliaris

Recent Posts

Leave a Comment