Nº 107 Girar Full

Davant de les dades del sector immobiliari que es publiquen sense parar, fa mesos que la comparació recurrent és amb el pic del 2007. Han passat 18 anys —majoria d’edat— i continuar mirant el mercat amb el retrovisor enganxat al pic previ a la crisi és condemnar-nos a una mirada curta i a polítiques reactives. Aquell període va ser un trauma col·lectiu, mal gestionat, que va deixar cicatrius profundes a moltes famílies. Com amb qualsevol trauma, si només el rememorem, bloquegem la capacitat d’imaginar futur.

El 2007 va existir i va fer mal. Ha deixat cicatrius i també aprenentatges, però no pot ser la nostra brúixola. Si seguim mirant enrere, perpetuem l’emergència; si girem full, podem reordenar prioritats i construir futur. Girar full no és oblidar:és recuperar la capacitat de proposar. Com llegia fa poc en un informe, “el preu de l’habitatge d’avui és el cost acumulat de la inacció des del 2007” —una idea que interpel·la especialment les administracions públiques. A més, sovint es comparen dades no comparables: avui el context demogràfic i social és diferent; només per posar-ne una, avui hi ha tres milions més de llars que el 2007 a l’Estat espanyol. Dit d’una altra manera: fem un nombre d’operacions similar, però el nombre de compravendes per càpita és sensiblement inferior.

On som avui?

Hi ha bastant consens sobre el diagnòstic:

• Oferta insuficient (especialment en lloguer).
• Demanda creixent i diversa en necessitats.
• Marc regulatori canviant que genera incertesa.
• Parc públic insuficient en tot el territori.
• Necessitat de rehabilitació i transformació energètica del parc existent.

En resum: més enllà del preu, el problema principal és d’oferta i de governança.

Què cal fer per girar full?

Recuperant Diaris recents, i sintetitzant propostes per construir un model millor d’habitatge, destaquem:

• Cal horitzó de país: pacte estable d’habitatge i territori a escala de regió metropolitana: sòl, mobilitat, model econòmic, equipaments i serveis coordinats. Sense visió regional, tots no hi cabrem.
• Cal oferta estructural: parc públic i concertat amb volum, especialment en lloguer, i calendaris realistes i vinculants de promoció i posada en gestió.
• Cal col·laboració público privada: recuperar la confiança entre les parts fixant projectes amb objectius, calendaris i garanties clares.
• Cal seguretat i simplicitat jurídiques: menys canvis, millor qualitat normativa i avaluació d’impacte prèvia i posterior. Desvincular la regulació dels interessos electorals.
• Cal reactivar la rotació (en lloguer): incentius fiscals i financers perquè qui lloga pugui evolucionar d’habitatge i així alliberar oferta.
• Cal finançament competitiu: per generar oferta i facilitar comprar a la demanda.
• Cal densificar: de forma intel·ligent i prudent algunes zones del nostre país.
• Cal rehabilitació: simplificar tràmits, calendaritzar subvencions i combinar-les amb finançament assequible per als copropietaris.
• Calen dades obertes i diagnòstic únic: decisions basades en dades comparables (preu i oferta efectiva). Sense un quadre de comandament compartit, sempre discutirem el relat i no la realitat.

Com a empresa familiar amb vocació de perdurabilitat, i com a agents del sector, volem aportar a la construcció d’aquest futur. Per a nosaltres, el 2007 també va ser un gran trauma del qual vam aprendre; avui, però, l’horitzó és mirar endevant i posar en marxa solucions.

Guifré Homedes | Director General

T’ha agradat aquesta reflexió? ¡Comparteix-la!

Llegeix més reflexions al “Diari del Canvi” 

El Diari del Canvi és una iniciativa d’Amat que va sorgir en resposta a la crisi financera que va esclatar a l’estiu de 2008 i que va tenir un gran impacte en el mercat immobiliari. En aquell moment d’incertesa, Amat va sentir la necessitat i la convicció d’informar els seus clients, col·laboradors i contactes sobre els esdeveniments i canvis que estaven succeint i que afectaven a tots.