Mascotes a una comunitat de veïns: Puc tenir problemes?

Tenir una mascota a casa comporta unes responsabilitats tant de cara a l’animal com a l’immoble, i més si es tracta d’un pis o casa de lloguer. A vegades, aquest pot ser un inconvenient pels veïns i generar malestar entre la comunitat si no som capaços de mantenir unes normes bàsiques de convivència, com evitar el soroll o els possibles desperfectes que pugui patir la propietat. Per tot això hi ha una normativa que estableix els drets i deures dels propietaris de mascotes i que, si se segueix, no hauria d’haver cap problema de convivència.

En general, les comunitats que no volen animals de companyia al recinte ho deixen escrit als seus estatus per evitar problemes futurs. No obstant això, és possible impugnar aquesta norma interna. De fet, hi ha jurisprudència sobre aquest tema en la qual es prioritzen els drets individuals de l’amo de l’animal. D’altra banda, tampoc és possible modificar els estatuts per prohibir l’existència de mascotes a partir de l’arribada d’un nou veí, perquè per fer-ho s’exigeix una junta de propietaris i unanimitat en la votació i, evidentment, el nou veí hi votaria en contra.

perro listoQuè diu la Llei de Propietat Horitzontal?

La Llei de Propietat Horitzontal no prohibeix explícitament la tinença d’animals domèstics tot i que els ajuntaments sí poden limitar el nombre que es pot tenir a casa. En aquest cas, si hi ha més de 4 animals, l’habitatge s’hauria de declarar «nucli zoològic» i, per tant, hauria de complir unes condicions bàsiques establertes per llei per tal de garantir unes condicions higienicosanitàries concretes.

Evidentment, no és necessària una clàusula concreta per ser diligent en les condicions i ús de l’immoble ni de la resta de zones comunes així com en el respecte a la resta de veïns. S’ha d’intentar evitar qualsevol tipus de conflicte veïnal i respondre a les infraccions comesses i els danys causats si fos el cas.

Deixar lladrar el gos durant la nit, tancar-lo a casa, permetre que faci les seves necessitats a l’edifici o que mostri un comportament agressiu pot ser motiu per un toc d’atenció per part del president de la comunitat amb l’enviament d’una notificació oficial o burofax. Si no es corregeix el comportament incívic o d’algun tipus de maltractament a l’animal, unta de propietaris pot aprovar que s’iniciïn accions judicials i sol·licitar una indemnització per danys i perjudicis. A més a més, es podria demanar la intervenció de l’ajuntament per tal de comprovar els fets mitjançant inspectors que corroborin, o no, si es fan complir les ordenances. Aquest procés podria comportar una sanció administrativa.

L’Ajuntament te alguna cosa a dir?

Cada ciutat compta amb una ordenança cívica que regula tant el comportament del gos – de l’amo- al carrer com de les condicions que aquest ha de tenir a casa, exigint la documentació necessària, la identificació de l’animal, l’obligació de controlar-ne la higiene, etc.

A Barcelona, la tinença d’animals a la ciutat comporta, entre d’altres:

  • Identificar el gos, el gat o la fura amb un microxip que posa el veterinari i amb una xapa que ha de dur al coll, amb les dades bàsiques per poder-lo retornar al seu propietari en cas de pèrdua o robatori.
  • Inscriure’l al registre censal municipal.
  • Evitar que estigui sol més de 5 o 6 hores seguides a casa.
  • Portar-lo al veterinari com a mínim un cop a l’any i sempre que ho necessiti.
  • Oferir-li afecte i proporcionar-li exercici diàriament.

Tenir una mascota és una responsabilitat. Sigues conscient per evitar problemes!