Presentació del Col·lectiu WIlson

 In Reflexions

El passat 20 de març hi havia ple absolut per assistir a la Presentació del Col.lectiu Wilson al Cercle d’Economia, format per prestigiosos economistes, acadèmics en diferents universitats del món.

Els seus components son:

  • Jordi Gali, catedràtic a l’universtat Pompeu Fabra i Director CREI
  • Carles Boix, catedràtic a l’universtat de Princeton
  • Pol Antras, catedràtic a Harvard
  • Gerard Padro, catedràtic a la London School of Econòmics
  • Xavier Sala i Martin, catedràtic a universitat de Columbia
  • Jaume Ventura, catedràtic a l’universtat Pompeu Fabra i professor al MIT

Han dedicat moltes hores a pensar en qüestions econòmiques. Comparteixen la convicció de que Catalunya com a nació té el dret a decidir com s’organitza col·lectivament.

El seu anàlisi és Econòmic es van crear a la tardor com a reacció d’indgnació davant les bestieses i mentides que es diuen arreu, sobre les conseqüències econòmiques de si Catalunya es converteix en estat.

És la primera vegada que es reuneixen. Fins ara la seva unió era a través del web Col.lectiu Wilson on han expressat la seva indignació mitjançant articles.

Els principals motius d’indignació són:

  1. Mentides sense cap fonament, com per exemple: quan es diu que amb la independència els avis no cobraran les pensions, afirmació que té un únic objectiu, espantar! Doncs les pensions es paguen del que es cobra cada any dels treballadors que cotitzen.
  2. Mentides que es presenten com a veritats incontestables, per exemple: que els països petits en un món globalitzat no hi tenen res a fer, és al contrari són els que millor poden funcionar, en els últims anys s’han creat dos països per any, fins al moment cap està empenedit.
  3. Afirmacions indignants, com que amb l’independència s’ensorraria l’ecomomia catalana, d’entrada ningú sap que passaria, hi ha moltes incerteses, però hi ha coses que cauen pel seu propi pes, per exemple: dir que amb l’independència caurien les exportacions catalanes, per què? Per què ha de posar Europa barreres? Es diu que els bancs catalans perderien l’acces a la liquiditat dels fons europeus, per què si bancs com el Citibank hi accedeix i és americà?
  4. Creuen que es pot aprofitar i cal fer possible l’oportunitat de tenir estat propi.
  5. En el segle XX l’estat ho feia tot: defensa, infraestruactures, economia, justícia, mercat, estat del benestar… durant aquest segle vàrem delegar a Europa alguna d’aquestes funcions: defensa, lliure circulació de persones, béns capitals, defensa dels drets de les persones… el que hem de pensar és quin és el millor estat pels altres temes: justícia, infraestructures, estat del benestar… ser petit en un món obert és fantàstic, ser gran en un món tancat, un desastre. Dels països més petits hi ha 6 que són els més competitius: Suissa, Dinamarca, Suècia, Finlàndia i Paissos Baixos. 6 que són els més rics: Noruega, Suïssa, Paissos Baixos, Àustria, Suècia. Quan el grau d’obertura d’un país es més del 80%, quan més petit millor, i Catalunya som un 130%.
  6. Els teòrics diuen que el tamany d’un país és viable o no en funció dels seus costos fixes, i un país petit té l’avantatge de que les decisions són properes.
  7. Que ens costaria de costos fixes tenir un país? Sobre aquest tema hi ha estudis molt bons, indiscutibles tan pels que estan tan a favor com en contra de la independència. Ens costaria 383€/any per persona, i això seria si tinguéssim el mateix model d’estat que el d’Espanya, però potser el voldríem diferent, potser no voldríem cànons per exemple.
  8. Cal tenir en compte que la nostre contribució de més a l’estat espanyol és de  2.251€/any persona, la major part d’aquests diners surten del que l’estat no inverteix en infraestruactures a Catalunya.
  9. Ja es veu que ens estalviaríem a l’any 1.868€ per persona, aquests diners servirien per aturar les retallades, abaixar impostos. Només que s’invertissin 550€ en educació, Catalunya passaria del lloc 29 al 6 d’Europa. Si s’invertissin en recerca passaríem del lloc 15 al 3 …
  10. Amb un estat propi tindríem la capacitat de triar: justícia, avui hi ha dos drets que xoquen, el dret dels catalans d’escollir amb quina llengua dirigir-se a la justícia i la dels funcionaris judicials a negar-se a usar el català . Hi ha xoc en temes d’educació. Hi ha xoc en temes d’infraestructures, qui ha d’escollir el mapa? Però hi ha una cosa molt més important, creant un estat propi tenim l’oportunitat de canviar les regles del joc, amb l’objectiu de la regeneració democràtica.
  11. Aspectes jurídics de la transició, el dret internacional admet el principi d’autodeterminació per a les colònies, encara que no està especificat un cas com el nostre, tampoc està prohibit, hi ha exemples: Islàndia, Eritrea, Skri Lanka, Escòcia, És inconstitucional el referèndum? No, és un problema de voluntat política, hi ha una setència en el Canadà que diu que la Constitució no pot ser una camisa de força, tenim un espai flexible que si hi ha voluntat política permet tirar endavant el referèndum, un cop fet el referèndum no vol dir declarar la independència, sinó que s’obriria un procés de negociació internacional i amb Espanya, és el procés òptim que minimitzar els costos per a tothom.
  12. Espanya nega tot el procés, és la seva defensa, pot enderrarir-ho però no ho impedirà, el moviment social que s’està produint ve de baix a dalt, la tasca de les èlits és facilitar l’inevitable.
  13. Europa és una garantia i Estats Units també , des del punt de vista de dret europeu es poden separar estats, el que no poden fer els estats és aprofitar-se per ampliar fronteres.
  14. Si Catalunya fa una declaració unilateral i Espanya no ho reconeix, no vol dir una expulsió, no pots expulsar sinó reconèixes, el que pot fer Espanya és tancar institucions.
  15. Espanya pot vetar a Europa Catalunya, però Europa es una constelacio de institucions, igual en el pitjor dels casos no podríem estar a la UE però si en altres de les molts istitucions existents.
  16. En quant a dèficit a Catalunya li quedaria un 80% del PIB a Espanya si no hi ha negociació li quedaria el 120%
  17. En quant a les exportacions i en especial a tema del boicot, cal considerar que el 60% de les exportacions espanyoles les fan multinacionals catalanes, faran els espanyols boicot a les multinacionals?
  18. Abans de decidir si marxem, cal valorar els costos de si ens quedem, cal valorar el desgast institucional que hi ha en aquest moment: la Monaquia,el Tribunal Suprem, amb la vergonya del cas Gurtel i el President del Banc de Santander amb un munt de diners a Suissa i el seu segon indultat, la CEOE, partits polítics que fan el contrari del que diuen, infraestructures com el corredor mediterrani que passen per Madrid…
  19. Els països petits tenen menys possibilitats de ser corruptes

Si voleu veure el vídeo íntegre de l’acte, el podeu trobar al següent enllaç: http://www.vilaweb.cat/noticia/4097535/20130321/video-integre-lacte-collectiu-wilson-cercle-deconomia-barcelona.html

Recommended Posts

Leave a Comment