Mentre l’estrany món avança

 In Reflexions

És una frase llegida en un llibre de Paul Auster, i m’ha semblat el títol perfecte pel diari d’aquest mes, perquè realment tot és molt estrany.

Els Governants de Madrid, que avui diuen blanc i demà negre, que tergiversen les dades com els hi ve de gust.

L’embolic de les grans companyies, i els multimilionaris sous que encara avui cobren els seus directius. El passat dia 1 de Maig el diari deia que el Sr. Martin de Martinsa s’apuja el sou!

El que en aquest moment alguna Administració Pública contracti personal, i que a més el contracti a preus absolutament fora de mercat, una persona sense cap tipus d’estudi cobrant el mateix sou que un bon comercial o un assessor fiscal amb màster inclòs. Qui s’ho explica?

Els discursos dels dirigents dels partits de l’esquerra catalana, carregant-se cada moment les mesures del Govern, com si amb ells no anés la història, que no eren qui estaven al Govern fa tres dies? Que no són part del desastre, com ho som tots?

I mentre aquest estrany món avança, la majoria dels mortals han de fer mans i mànigues per tirar endavant. Una empresa com la nostra que té tants clients, que està prop dels seus clients, veu els miracles diaris que fan persones i empreses per sobreviure. Uns quants exemples:

  • Més del 50% de les persones que deixen els pisos de lloguer, al ser preguntades, ens expliquen que van a viure amb familiars. Tenen raó els sociòlegs que diuen que les famílies són més solidaries que mai.
  • Els promotors que es veuen en la necessitat de desprendre’s dels últims bens personals que els hi queden per pagar els re finançaments bancaris que al llarg dels últims anys han tingut que anar fent.
  • Els industrials, del sector que sigui, amb una bona cartera de comandes, amb un històric impecable davant de la banca, que per poder continuar es veuen obligats a garantir amb tot el seu patrimoni personal la renovació d’un crèdit, segur de menys import del que tenien, i en unes condicions pitjors. I això, els que poden, perquè la majoria es veuen obligats a tancar.
  • Molts advocats i assessors fiscals que han d’ajuntar despatxos, re inventar-se, doncs els hi han desaparegut molts dels seus clients, les empreses.

A tots, o quasi bé a tots, ens ha tocat re inventant-nos, però com que la vida continua, ho fem, i endavant sense mirar enrere… i precisament com que la vida continua, no ens cansem de dir Inversors, ara és el millor moment, invertiu en el sector immobiliari!! està ple d’oportunitats… d’aquí uns anys, no sé quants us lamentareu de no haver-ho fet!!

Immaculada Amat
Codirectora Gerent d’Amat Immobiliaris

Recommended Posts

Leave a Comment