De ser professionals ara en diuen especular?

 In Reflexions

Fa uns dies va aparèixer una pintada a la tanca publicitària que Amat té a Ciutat Diagonal. La pintada diu “No a l’especulació”  i ve signada per les joventuts d’un partit polític, representat al Parlament de Catalunya.

Algú pensarà que no té més importància, que és una bestiesa d’uns quants joves que no saben el que es diuen. Segur que inclús per a nosaltres, en un altres moments, no hagués tingut la mateixa importància. Però avui ens molesta i ens molesta molt, tan professionalment com personalment.
Des del punt de vista professional, saben aquests joves què vol dir especular? Segons el diccionari Pompeu Fabra, especular és “comprar o vendre comptant i aprofitar-se d’una fluctuació en el preu”. Ens poden dir aquets estimats “pintors” si és això al que es dedica Amat? Ens poden dir un sol cas d’especulació? O ens dediquem a ser els millors professionals possibles dins del marc del nostre sector? També, segons Pompeu Fabra, professionals: ”pertanyent a una professió, d’acord amb les regles i deures d’una professió”.

Una empresa amb 63 anys d’antiguitat, ser la primera del seu sector a Catalunya en obtenir la certificació ISO, tenir més de 10.000 clients i reconeixement arreu, deu voler dir alguna cosa, no? Deu voler dir almenys que som bons professionals. Això és especulació?

Haver posat com a objectiu al començament de la crisi mantenir els 55 llocs de treball, quan el més fàcil era retallar, és especular? Algun d’aquests estimats pintors sap el que costa mantenir-ho quan els ingressos de la teva empresa són proporcionals als ingressos dels teus clients, i aquests baixen una mitjana d’un 35%? Saben que tal com estan les coses continuem pagant als nostres proveïdors amb rigorosa puntualitat?

Saben o els interessa saber que mantenim un 80% de la nostre plantilla amb dones amb la càrrega social que comporta? Amb plans de conciliació laboral des de fa més de 20 anys, voleu dir que conciliar té alguna cosa que veure amb especular?

Saben que venim treballant 12 hores diàries des de fa més de 40 anys? saben que vàrem tenir que treballar des dels 12 anys d’edat ajudant a la nostra mare per poder tirar endavant? És això especular? Saben que la nostra mare, precisament per treballar durant 50 anys aixecant Amat, se li va atorgar la medalla Francesc Macià de la Generalitat de Catalunya?

Saben que dediquem una part del nostre temps a fomentar l’emprenedoria entre joves, segurament de la seva edat, col·laborant amb la Generalitat en els diferents programes que per això té en marxa? Es pensen que si ens haguéssim dedicat a especular ens hagués calgut tenir una empresa? Ens hagués calgut treballar tant? Segur que no, només cal pensar una mica.

I ens molesta personalment, i sobretot a Sant Just, si els nostres estimats “pintors” estiguessin mínimament interessats per la història del nostre poble o ho estiguessin els dirigents del seu partit “mare”, i consultessin l’arxiu històric, ens trobaríeu lluitant pel nostre país, ens trobaríeu lluitant per la nostra cultura, ens trobaríeu lluitant pels drets de la dona. Potser serien capaços d’entendre, aleshores, perquè ens hem mogut sempre dins d’unes normes ètiques, perquè hem volgut conservar els llocs de treball, perquè som on som i actuem com actuem.

I ens molesta finalment perquè les paraules tenen el seu valor, i no fa cap bé al país que diuen estimar tant, el frivolitzar-les, ni el menystenir l’empresa, i menys, en moments tan importants com els d’ ara.

Fa molts anys que tenim clar que és cert el que ningú és profeta a casa seva, i que cal mirar més enllà. Ho hem fet, segur que els nostres fills ho faran millor, però nosaltres dues (Joana i Immaculada) som i serem de Sant Just i potser per això demanem, no reconeixement social que ens els donen els clients (no les institucions), però si demanem respecte. És el mínim.

 

Joana i Immaculada

Recommended Posts

Leave a Comment