M’han de donar l’habitatge amb els serveis donats d’alta?

El pis que lloguem, ha de tenir llum, aigua, gas? és una pregunta molt freqüent que es fan tan llogaters com propietaris, doncs acostumem a veure les dues possibilitats sense un criteri clar. El primer que hem de deixar clar és que si l’habitatge es lloga moblat tindrà subministres donats d’alta, malgrat que la llei ho pot contemplar dins un arrendament totalment normal (de 5 anys) el més habitual és que sigui per estades de curta durada i és quan es fa totalment necessari que els subministres hi siguin.

En canvi, en el cas de pisos vuits és tot el contrari, l’obligació del propietari és donar al llogater la documentació necessària (contracte, cèdula habitabilitat i butlletins) de manera que el llogater procedeixi a la contractació dels subministres que vulgui i amb qui vulgui. Avui tenim llibertat per contractar a més d’una companyia subministradora, també naturalment la potencia que voldrà tenir en funció de les seves necessitats. Tot això afectarà finalment a l’import final del consum que pagarà, és cabdal per ell doncs tenir aquesta llibertat.

El llogater tindrà un cost, és cert, i un temps; el cost forma part de totes les despeses inicials de qualsevol arrendament, i tot i així, molts cops acaba sent compensat tot, o en part, pel senzill fet de contractar i poder tenir la possessió abans de la data d’inici de pagament.

El temps acostuma a córrer en paral·lel al temps de la mudança. Però sobretot no tindrà cap risc, doncs la mala pràctica de subrogar a subministres d’altres llogaters pot portar ensurts importants. La subrogació no és altre cosa que assumir tots els drets, però també totes les obligacions de l’anterior llogater. El dret és tenir sense cap cost el subministre, però l’obligació fora pagar qualsevol deute que aquest pogués tenir amb la companyia subministradora.

Pel propietari també hi ha cost i benefici. El cost per aquells que encara no ho haguessin fet, fora el d’adaptar-se a les normes de baixa tensió. De totes maneres és un cost que s’amortitza al llarg de molts anys, per tant, amb un baix impacte sobre la rendibilitat del lloguer. El benefici és doble, per una banda deixa d’assumir la responsabilitat sobre els subministres, i que molts cops acaba sent una font de pagaments i deutes totalment innecessàries. I per altre part, de cara a qualsevol sinistre que fos degut a la instal·lació elèctrica, la companyia asseguradora ho cobriria integrament, mentre que no fora així, si no complís el reglament de Baixa Tensió.

Sols contemplaríem dues excepcions, que fora l’aigua en els xalets per poder mantenir piscines i jardins durant el temps que l’habitatge estigués per llogar, o en pisos molt foscos on fos imprescindible l’electricitat per a la seva comercialització.

Joana Amat Amigó
Codirectora Gerent d’Amat Immobiliaris