{"id":42974,"date":"2026-02-09T16:38:58","date_gmt":"2026-02-09T16:38:58","guid":{"rendered":"https:\/\/www.amatimmobiliaris.com\/w\/?p=42974"},"modified":"2026-02-10T09:01:54","modified_gmt":"2026-02-10T09:01:54","slug":"el-mon-al-reves-diari-del-canvi-no108","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.amatimmobiliaris.com\/w\/ca\/2026\/02\/el-mon-al-reves-diari-del-canvi-no108\/","title":{"rendered":"El m\u00f3n al rev\u00e9s – Diari del Canvi N\u00ba108"},"content":{"rendered":"

N\u00ba 108 El m\u00f3n al rev\u00e9s<\/h1>\n

Seguint el fil d\u2019una s\u00e8rie d\u2019\u00e8xit que ha acabat fa poques setmanes, hi ha moments en qu\u00e8, observant el funcionament del mercat residencial, tens la sensaci\u00f3 que alguna cosa profunda no quadra, com si tot funcion\u00e9s al rev\u00e9s.<\/strong> No perqu\u00e8 el problema sigui desconegut \u2014fa anys que en parlem\u2014, sin\u00f3 perqu\u00e8 les reaccions dels diferents actors s\u00f3n cada cop m\u00e9s allunyades del que seria raonable esperar. I quan tothom acaba fent el contrari del que voldria fer, potser el problema no \u00e9s de les persones, sin\u00f3 del marc en qu\u00e8 estan instal\u00b7lades i que les empeny a prendre decisions que no s\u00f3n naturals.<\/p>\n

 <\/p>\n

La pressi\u00f3 actual sobre el mercat de l\u2019habitatge<\/strong> a les zones metropolitanes no \u00e9s fruit d\u2019una sola causa<\/strong>. Ho hem repetit moltes vegades: \u00e9s, de manera resumida, la conseq\u00fc\u00e8ncia de la manca d\u2019un model de pa\u00eds<\/strong> i<\/strong>, sobretot, d\u2019un model de decisi\u00f3 p\u00fablica<\/strong> que fa temps que no acompanya la realitat<\/strong>. Concentraci\u00f3 de poblaci\u00f3, atracci\u00f3 de talent, mobilitat internacional, llars cada cop m\u00e9s petites, allargament de l\u2019esperan\u00e7a de vida\u2026 tot plegat incrementa de manera estructural la demanda d\u2019habitatge. No \u00e9s conjuntural, no \u00e9s passatger i no s\u2019arregla amb mesures pensades per sortir del pas<\/strong>.<\/p>\n

 <\/p>\n

A aquesta pressi\u00f3 sostinguda s\u2019hi afegeix una abs\u00e8ncia cr\u00f2nica: la manca d\u2019inversi\u00f3 p\u00fablica en habitatge<\/strong>, especialment en parc de lloguer i compra assequible<\/strong>. Fa d\u00e8cades que arrosseguem un d\u00e8ficit que ens situa molt lluny dels est\u00e0ndards europeus. I quan l\u2019oferta p\u00fablica no existeix o \u00e9s purament marginal, tot el pes recau sobre el mercat privat, al qual, paradoxalment, cada cop se li imposen m\u00e9s l\u00edmits, m\u00e9s incerteses i m\u00e9s obstacles.<\/p>\n

 <\/p>\n

El resultat \u00e9s un sistema tensat fins al l\u00edmit. I en aquest context passa una cosa curiosa \u2014o preocupant\u2014: ning\u00fa fa el que voldria fer<\/span>.<\/p>\n

 <\/p>\n

Els propietaris que tenen un o diversos habitatges al mercat de lloguer de llarga durada voldrien llogar amb tranquil\u00b7litat, amb unes regles clares i amb la seguretat que, si les coses no van b\u00e9, el sistema els protegir\u00e0. Per\u00f2 quan la percepci\u00f3 \u00e9s d\u2019inseguretat jur\u00eddica, quan els canvis normatius s\u00f3n constants i imprevisibles, la decisi\u00f3 racional deixa de ser llogar i passa a ser vendre<\/strong>. No perqu\u00e8 sigui l\u2019opci\u00f3 desitjada, sin\u00f3 perqu\u00e8 \u00e9s la menys arriscada.<\/p>\n

 <\/p>\n

Molts dels llogaters<\/strong> que avui viuen en un habitatge tampoc voldrien comprar. Voldrien estabilitat i continu\u00eftat, per\u00f2 veuen com, massa sovint, quan s\u2019acaba el contracte els propietaris posen l\u2019habitatge a la venda. Saben, a m\u00e9s, que trobar un altre lloguer ser\u00e0 encara m\u00e9s dif\u00edcil. I aix\u00ed, acaben buscant seguretat en la compra, encara que no fos la seva primera opci\u00f3<\/strong>.<\/p>\n

 <\/p>\n

Els qui volen accedir per primera vegada a un habitatge tampoc aspiren a comprar a qualsevol preu ni en qualsevol condici\u00f3. Molts preferirien comen\u00e7ar amb un lloguer, guanyar temps, flexibilitat i marge vital. Per\u00f2 quan l\u2019oferta de lloguer \u00e9s escassa o pr\u00e0cticament inexistent, el mercat de compra es converteix en l\u2019\u00fanica porta d\u2019entrada<\/strong>, amb l\u2019esfor\u00e7 financer que aix\u00f2 comporta i que, sovint, nom\u00e9s \u00e9s possible amb l\u2019ajuda familiar.<\/p>\n

 <\/p>\n

Les persones que venen a fer una estada temporal<\/strong> \u2014per feina, estudis o projectes concrets\u2014 no volen ocupar habitatges pensats per a resid\u00e8ncia habitual, perqu\u00e8 busquen unes caracter\u00edstiques i uns serveis diferents. Amb els canvis reguladors aprovats fa pocs dies, aquests habitatges desapareixeran. El resultat \u00e9s que aquestes persones acabaran competint pel mateix parc<\/strong> que hauria de servir per viure-hi tot l\u2019any, tensionant encara m\u00e9s el sistema<\/strong>.<\/p>\n

 <\/p>\n

I els promotors?<\/strong> Tampoc volen marxar. Voldrien invertir, construir, ampliar l\u2019oferta i formar part de la soluci\u00f3. Per\u00f2 quan el marc regulador \u00e9s canviant, quan els terminis s\u2019allarguen indefinidament i la seguretat jur\u00eddica \u00e9s feble, la inversi\u00f3 es despla\u00e7a. No desapareix: se\u2019n va a altres territoris on les regles del joc s\u00f3n m\u00e9s clares<\/strong>.<\/p>\n

 <\/p>\n

El resultat final \u00e9s aquest m\u00f3n al rev\u00e9s<\/span>:<\/p>\n