L’obsolescència funcional dels habitatges, s’ha de tenir en compte?

Adquirir un habitatge no és una tasca fàcil, i ens poden guanyar les ganes i la il·lusió que poden fer que ens equivoquem. El més important són els números que haurem de fer i tenir en compte per tal que la operació i la possible despesa posterior surtin a compte. I és d’això del que volem parlar, de la coneguda com “obsolescència funcional”.

De què parlem quan ens referim a “obsolescència funcional”?

Actualment tots ja hem sentit a parlar de l’obsolescència als aparells tècnics que després d’aproximadament dos anys comencen a donar problemes degut a l’obsolescència programada. Però els habitatges també poden quedar obsolets i generar despeses no previstes abans de la seva adquisició.

Quan estem buscant un immoble hem de pensar en aquest concepte i el que comporta.

L’obsolescència al sector immobiliari fa referència expressament a la pèrdua de valor de l’immoble ja sigui pel seu estil, materials o disseny. Per aquest motiu és important conèixer també l’estat dels immobles amb les mateixes característiques al mercat o la mateixa àrea.

Si, per exemple, estem interessats en un habitatge antic a un barri ple de cases noves, aquest immoble el considerarem amb obsolescència deficient, ja que el seu valor és inferior en relació al del seu entorn i, molt probablement, hi hauria pocs compradors potencials. Al revés, però, també pot succeir que si les cases velles tenen millors qualitats, disseny o distribució que les noves, en aquest cas el client potencial no pagaria el que les cases noves ofereixen, per comparació.

Per altra banda, també es pot considerar obsolescent alguna característica particular d’aquella propietat que pugui restar-ne valor. La majoria d’aquestes característiques estan relacionades amb el disseny d’aquella propietat. Un exemple seria, una piscina antiga en un lloc inadequat, els mobles del bany o cuina pintats d’un color massa desfasat o cridaner, etc..

Quan existeix l’obsolescència funcional ens hem de fer una pregunta important: es pot solucionar?

Una obsolescència funcional insolucionable seria, per exemple, quan parlem d’entorn o estructura en comparació i aquella que, per solucionar-la, costaria més que el propi valor de l’immoble. Quan parlem d’una obsolescència solucionable ens referim al seu interior, a renovacions possibles de fer i que augmentaran el seu valor en el temps. En aquest cas la pregunta seria, val la pena? I, qui ho ha de costejar?

Aquesta última pregunta és també molt important i s’ha de plantejar abans de realitzar l’operació. Potser l’immoble val la pena i surt a compte comprar-lo i donar-li valor a posteriori sol·licitat una reducció en el preu o fer que l’actual propietari es faci càrrec de l’obsolescència. Però això ja és opció personal!