Los Jocs Olímpics ’92 i la transformació arquitectònica de Barcelona

Els Jocs de Barcelona van ser l’ apertura definitiva de la ciutat a nivell internacional fora de l’Espanya democràtica i que va servir per netejar la imatge d’un país encara amb vistes al passat i submergit en una crisi política profunda. La imatge de dinamisme i modernitat que es va transmetre va marcar un abans i un després en la societat catalana i la seva economia. En aquells moments va néixer una potència turística on 20 anys després el turisme ha esdevingut la primera font d’ingressos. Donem una ullada a la transformació arquitectònica de Barcelona!

MILLORES A LA CIUTAT DE BARCELONA

Des que al 1988 es va pronunciar la mítica frase “Le ville du Barcelone”, la ciutat va començar el compte enrere per patir nombroses transformacions a les seves infraestructures. Es van crear instal·lacions esportives a Montjuïc, com l’ Estadi Olímpic i el Palau Sant Jordi; es va construir el Port Olímpicque fins aleshores no existia; es va adequar l’aeroport del Prat creant dues terminals més; i es van modernitzar i eliminar zones de la ciutat, com va passar en la construcció de la Villa Olímpica, per exemple, que es va situar en una zona molt degradada de la ciutat, el que va provocar la restauració d’aquesta.

La xarxa viària també va patir canvis importants, creant les Glòries, la Ronda Litoral i la Ronda de Dalt.

Els jocs de Barcelona també van significar una renovació al referent al tractament de la imatge i identitat corporativa, i es va aprofitar per publicar una edició de cartells, monedes i segells commemoratius.

La Vila Olímpica

La construcció de la Vila Olímpica va canviar per complet l’estil urbanístic de la ciutat. Tota la zona que veiem avui s’ha convertit en una icona de la modernitat i el luxe; res tenia a veure amb la industrialització, descampats, xemeneies i naus industrials que ocupaven la primera línia de mar pocs anys abans.

El sobrenom “disseny català” va sorgir d’aquest estil característic a l’àrea, un espai urbà ocupat actualment per avingudes, escultures, fonts… Als passejos paral·lels al mar on les naus industrials han deixat pas a hotels i centres comercials.

Aquesta zona alberga un dels hotels més luxós de la ciutat, l’Arts, no exempt de polèmica per la seva moderna estructura exterior i la seva germana bessona, la Torre Mapfre, que mesuren el mateix, 153,5 m. exactament i tenen ambdues 44 plantes. Als seus es desplega el Parc del Litoral, coronat pel Peix Daurat de Frank Grehy, també construït per als Jocs Olímpics, que ha esdevingut la icona del Port Olímpic.

El Port Olímpic

La intenció de la Generalitat de convertir la costa nord de Barcelona en una zona residencial i d’oci va fer que 5 arquitectes catalans, entre ells Oriol Bohigas, s’impliquessin en el projecte i disseny del Port Olímpic on es van celebrar les competicions de vela dels Jocs.

El port va ser el símbol del canvi que va patir el litoral de Barcelona i ara, juntament amb les torres bessones, la porta del port, ha esdevingut un dels principals atractius turístics tant de dia com de nit.

 

L’Anella Olímpica

A nivell arquitectònic, el més notable dels Jocs Olímpics va ser la zona de l’Anella Olímpica, cosa que va suposar una transformació arquitectònica de Barcelona i el seu skyline per sempre. En aquesta zona es van construir noves instal·lacions, com el Palau Sant Jordi i el remodelat estadi de Montjuïc que es va reconstruir totalment i va ser la seu dels jocs.

D’altra banda, l’arquitecte Arata Isozaki es va encarregar la construcció del Palau Sant Jordi, inaugurat l’any 1990. Aquest va ser l’edifici d’avantguarda per excel·lència dels Jocs Olímpics i actualment és el principal edifici que acull els concerts més importants i multitudinaris de Barcelona.

A la mateixa zona, el conegut Santiago Calatrava, va aixecar la Torre de Telecomunicacions, una altra icona avantguardista de 136 metres.

Vall d’Hebrón

La zona de Vall d’Hebrón va ser dissenyada específicament per als Jocs Olímpics. La part nord de la ciutat va ser reestructurada per convertir-se en zona d’oci i acollir diferents proves olímpiques com ciclisme, tennis i voleibol. A més, es van edificar 500 habitatges nous projectades per l’arquitecte Carlos Ferrater i destinades a acollir a la premsa durant l’esdeveniment. Aquestes actuacions van ajudar a posar en ordre una àrea urbana que aleshores estava poc definida.

Què us ha semblat la transformació arquitectònica de Barcelona des dels jocs olímpics del 92?

T’ha agradat l’article? Comparteix-t’ho!