El paisatge canvia

En segons quins indrets el paisatge esta canviant. Hi ha moviment immobiliari. Aquí dos exemples:

  • “Les Franceses”, la zona davant del Barça a Sant Joan Despí, hi ha 8 grues en aquest moment.
  • La zona de Can Margarit, al costat de Can Brians, hi ha unes 35 excavadores i més màquines treballant, movent terra, aplanant, marcant carrers… Espectacular!! Quasi m’emociono veient-ho!

Les noticies, però, són contradictòries:  El 20 d’Abril, a un diari nacional, podíem llegir el següent titular: “El precio de la vivienda continua sin repuntar, mientras que en el conjunto de España el valor crece un 3% en Cataluña aun desciende un 0’4%”.  Al mateix diari, el 29 Abril: “El Banco de España certifica la recuperación inmobiliaria, buenas perspectivas, los precios suben.”

La nostra realitat, però, no és aquesta. És cert que el nostre àmbit d’actuació es circumscriu a zones “bones en demanda”, com Barcelona i rodalies, però això no és tota Catalunya. Sóc conscient, però les nostres dades internes milloren en relació a  l’any passat. Al primer trimestre, en relació al 2014, els resultats han estat els següents:

  • En venda:

Sant Just: un 24% més en vendes generade; un 14% més que l’any anterior en vendes per sobre de 300.000€.

Sant Cugat: un 20% més en vendes generades; un 25% més que l’any anterior en vendes per sobre de 300.000€.

Barcelona: un 20% més de vendes generades; un 17% més que l’any anterior per sobre de 300.000€.

  • En lloguer:

A totes les oficines hem fet un número d’operacions semblant a l’any passat. Els preus a Sant Just han pujat un 8%, a Sant Cugat un 1% i a Barcelona 8%. Aquestes són les nostres mitjanes.

Un dels temes actuals és que no hi ha gaire producte en el mercat, i el nombre d’immobiliàries creix exponencialment, el que fa que la professionalitat caigui en picat. Què passa avui? Que la majoria per captar producte inflen els preus i no demanen documentació.

Sincerament, les dues coses són un desastre pel mercat, es creen falses expectatives als clients però aconsegueixen el producte i, desprès, ja aniran fent la feina de convèncer als propietaris que el preu no és el que li van dir a l’inici. Les mateixes tàctiques que al 2002-2006. Pels immobiliaris seriosos i professionals, entre els que estem nosaltres, és difícil lluitar contra això.

El segon tema és la moda de dir al propietari que ells fan les coses més fàcils, que no demanen documentació, que ja la demanaran en el moment de tancar l’operació. Això és un incompliment absolut de la Llei , que estableix quina documentació necessària per posar en venda un immoble, per publicitar, etc. Quines garanties te l’interessat?

Hem començat a veure mandants dubtosos, fixats els honoraris respecte a preus de valoració inflats, publicitat de producte sense mandat, freelance per tot arreu amb tots els costos a la seva esquena que faran el que sigui per captar, per vendre…Tenim tots els ingredients per repetir i millorar els errors comesos en les èpoques de la gran bombolla i encara no hem sortit de la crisi. Què cal fer per regenerar aquest sector? És impossible?

Vull trencar una llança a favor de les empreses que fan les coses be. Hi ha una llarga llista, superada però amb escreix per les que ho fan malament.

I, com a apunt independent, pels que estiguin interessats en els llibres, els hi recomano entrar al nostre Youtube, mirin les entrevistes que hem fet als escriptors  Joan Margarit, Eduard Màrquez i Josep M. Vallés, no tenen pèrdua!

Immaculada Amat

Direcció