Quan sorgeix l’obligació d’abonar els honoraris, o comissió, pactats en una compravenda?

Aquest és un dels punts que suscita més desconfiança en la relació entre els clients- venedors i les empreses que ens dediquem a la intermediació. Els clients – venedors es pregunten: Quan hem d’abonar els honoraris?, en el moment de la signatura de les arres?, en el moment de l’atorgament de l’escriptura?

El tema és important, i les suspicàcies son lògiques, ja que, qui més qui menys, ha tingut una experiència d’aquest tipus, o té algun amic o conegut que s’ha trobat en la desagradable situació d’abonar els honoraris en el moment de subscriure les arres, a rengló seguit produir-se “la desaparició literal de l’intermediari” i a partir d’aquell moment tenir la necessitat imperiosa de contractar un advocat perquè vetlli per l’operació fins a l’escriptura i com és lògic, aquestes situacions creen inseguretat i desconfiança.

És cert que jurídicament l’obligació d’abonar els honoraris neix en el moment de les arres i així queda clar en una recent sentència de l’Audiència Provincial de Barcelona amb data 25 de maig del 2004, en la qual es determina que si existeix un encàrrec de venda, s’ha trobat un comprador, s’ha pactat un preu i s’han signat unes arres penitencials, ha nascut ja el dret a percebre els honoraris, independentment de consumar-se o no, de forma definitiva, la compravenda. Malgrat aquesta sentència, creiem que la forma més equitativa de resoldre aquest tema per ambdues parts és que els honoraris (“la comissió”) es cobrin, la meitat en el moment de la signatura de les arres, i l’altra meitat en el moment de l’atorgament de l’escriptura , així el venedor resta més tranquil que vetllarem pels seus interessos fins al final de l’operació.

Entrades recents

Deixa un comentari