La situació econòmica és greu, hem gastat molt més del que hem ingressat

El PIB d’Espanya al 2008 era de 1.087.788M€, al 2013 es preveu serà de 1.035.436M€

L’atur al 2006 era del 8’6%, al 2013 es preveu serà del 27%. A Espanya tenim 46’8M d’habitants i només treballen 16M.

Les PYMES són les que haurien de tirar endavant el País, però la seva situació és la següent:

• perspectiva econòmica incerta
• reducció de la demanda
• competència en preus
• marges reduïts
• alts costos laborals
• falta d’incentius fiscals
• finançament insuficient
• nous competidors en el mercat

El deute:

• El deute de les famílies és impressionant, hem passat d’un deute de 451.000M€ al 2003, a 912.000M€ al 2008, i 835.000M€ al 2012.
• El deute de l’Administració pública està al 96% del PIB
• La despesa en pensions creix i creix, hem passat de 88.000M€ al 2008, a 122.000M€ al 2012. Com s’aguantarà? Els fons de pensions estan en deute pública, això dificulta que es pugui demanar una quita de la deute pública, perquè afectaria directament a les pensions.
• Hi ha molt de risc en les empreses del IBEX, el deute de només de 28 empreses és mes alt que la suma del deute de tota la resta d’empreses d’Espanya.

En aquest moments a Espanya hi ha 3.199.000 empreses, nomes 67.000 tenen més de 20 empleats.

Cal simplificar moltes coses, per exemple la sobre abundància legislativa, tenim més de 100.000 lleis i més de 200.000 normes jurídiques.

• L’atur creix i creix, cada mes constatem el mateix.
• Avança el populisme. Por de que aparegui un “redemptor” (de dretes o d’esquerres) que arrossegui i contra això només es pot lluitar amb la veritat.
• Augmenten els atacs verbals a Catalunya des de la resta d’Espanya.
• La frivolitat d’algunes persones que intervenen a les tertúlies d’algunes televisions, on en lloc d’informar generen desconfiança, inseguretat.
• Extraordinàriament negatives les restriccions a les ajudes a la dependència. Quants problemes socials es generaran?

Per Amat. ha estat negatiu:

• La pèrdua d’una operació de compravenda, perquè el client comprador s’ha vist directament afectat pel tema de Xipre.
• La pèrdua d’alguna Administració de Comunitats, per la guerra de preus existent actualment al sector. És impossible donar un bon servei: amb Call-center per incidències les 24 hores del dia i els 365 dies de l’any; Administració de finques On-line que implica portar tota la gestió comptable al moment; pagar puntualment a tots els proveïdors; tenir una bona assegurança professional; i sobretot tenir un equip professional que coneix a fons la seva feina. Tot això per 4€ al mes per veí, impossible!
• La caiguda de més Promotors, dels que sabem que ho han fet bé i que la falta de crèdit els ha arrossegat. Quina pena!

Però Abril també ha estat un mes positiu perquè…

• Ha sortit la Sentencia del Tribunal Europeu  sobre el tema de les hipoteques a Espanya, impulsada pel Jutge J.M. Fernández Seijo, el nostre Ponent a l’últim Sopar de l’Entorn Immobiliari i a qui coneixem de fa molts anys (ja que la seva primera plaça com a Jutge va ser a Esplugues de Llobregat). És esperançador veure que la Judicatura, o més ben dit, part de la Judicatura es comprometi amb la societat, no ja per aquesta sentència, sinó per tal i com ens va explicar el Sr. Fernández Seijo, la seva funció en el Mercantil i la de molts companys seus. Així doncs, va adquirint una visió més àmplia amb la missió d’ajudar a solucionar problemes a moltes empreses, en lloc de facilitat la seva defunció.
• Cada vegada més, dins de les possibilitats existents, la societat civil aposta pel mecenatge o micro-mecenatge per tirar endavant nous projectes o projectes ja existents als que l’Administració no pot donar el suport com feia fa anys.
• Després d’assistir a una gratificant conferència de Josep Ramoneda, vaig sortir amb la sensació que encara hi ha possibilitats de salvar-nos del desastre, encara hi ha persones que pensen, que raonen, que no fan el discurs fàcil al que estem acostumats.
• Hem viscut un Sant Jordi extraordinari, potser per que el temps va ser molt bo, o per que la ciutadania tenia ganes de sortir, sentir-se part d’una festa única, o una mica per tot, la veritat és que feia temps que no es veia tanta gent amb el somriure a la cara.

En conclusió

• Hem aconseguit tirar endavant vàries operacions que feia temps que es negociàvem.
• Hem pogut constatar que hi ha persones que tornen a tenir ganes d’invertir. Ja no és una anècdota, i això ens anima.
• Apropiada per aquests dies d’efímeres roselles.

Ara digueu: “la ginesta floreix, arreu al camp hi ha vermell de roselles” – Salvador Espriu

Immaculada Amat
Codirectora Gerent d’Amat Immobiliaris

Aquest mes de maig us volem presentar la Fundació Formació i Treball que té per missió la formació i inserció laboral de persones amb especials dificultats personals i sociolaborals per incorporar-se al mercat de treball. Al servei d’aquest objectiu s’emmarca tant l’oferta de formació ocupacional com la realització d’activitats econòmiques per afavorir la inserció laboral.

Oportunitats per vèncer l’exclusió: “El fet d’haver passat per la Fundació m’ha donat una segona vida, he tornat a néixer. Penso que això es el que m’ha donat ganes de viure” – Mercè López (Dependenta de botiga).

Creuen que la legitimitat de les Institucions no vindrà per les eleccions, vindrà per les polítiques que facin a aquestes Institucions.

Merkel mana però no lidera, ni sembla que ho vulgui fer per raons històriques. No es veu que hi hagi projecte, abans es súplia per l’àcord Merkel-Sarkozy, però ara a França no hi ha lideratge. Ara és diferent, França vol consensuar tot amb la resta de països i es troba amb: una Itàlia desgovernada, una Espanya que té prou feina, una Anglaterra que no hi és ni se l’espera… Això es podria substituir per un enfortiment de les Institucions, però avui no se sap què pensa el President Europeu. Tenim una Comissió sense iniciativa política i un Representant Exterior que no exerceix.

Si l’Euro fracassa, és el retorn als anys trenta. L’Euro neix malament, perquè va néixer per motius polítics amb la reunificació d’Alemanya que ningú volia. Ara hi ha països amb problemes enormes que voldríem que Alemanya ens mutualitzés el deute i no ho farà.

En Folch creu que la Unió Europea té un projecte implícit i que és un miracle que no hagi petat tot:

• Ha resistit una recessió com feia 70 anys no es veia
• Ha resistit un deute sobirà com no s’havia vist mai
• Ha resistit la presa anglosaxona
• Esta fent un projecte de forma desastrosa, però el fa

És veritat que hi ha molts pisos buits, tal com explicava el Conseller Vila fa pocs dies, cosa diferent és que aquests pisos estiguin buits per voluntat del Promotor o de les Entitats Financeres com sembla despendre’s de la idea de posar un impost sino s’ocupen. La nostre experiència és que les Entitats Financeres o les seves empreses immobiliàries tenen molta pressa per vendre. Als Promotors tambè. El que succeeix és que es donen diverses circumstàncies que en moltes ocasions impedeixen que es realitzin aquestes vendes.

Per exemple:

• Moltes promocions es troben en poblacions on la demanda és nula, independentment del preu de l’habitatge. Això succeeix a molts pobles de la província de Lleida, la zona del Delta, i el centre de Catalunya.
• Altres promocions estan en una espècie de llims, estan en el període de negociació entre el Banc creditor i el Promotor insolvent, o bé en tràmit de concurs de creditors.
• Algunes promocions no es poden comercialitzar perquè hi ha okupes.

En fi, penso que la mesura proposada no modificarà res de l’actual situació.