Amat Immobiliaris
11 juny 2012



XVIII Reunió al Cercle d’Economia (Sitges) #28RCdE – part I

Ja tenim aquí un dels post resum sobre la XVII Reunió al Cercle d’Economia al que vam assistir el darrer 31 de maig, 1 i 2 de juny, a Sitges. Comentem algunes de les intervencions més destacades:

- Artur Mas, President de la Generalitat de Catalunya
- K.M. Breslauer, Patron Capital
- Martin Senn, de Zurich Insurance Group
- Luis de Guindos, Ministre Economia
- Bernard Kouchner, Ex Ministre d’Afers Exteriors i Europeus de França
- Joschka Fisher, Vicecanceller i Ministre d’ Afers Exteriors d’ Alemanya

Si vols saber com van anar la resta d’intervencions, ho pots fer a través d’aquest post.

Artur Mas, President de la Generalitat de Catalunya

Tothom està esparverat perquè l’estat es finança a un 7%, la Generalitat fa temps que s’està finançant a aquets interès.
El problema bàsic i és de credibilitat. L’austeritat no pot ser un “totem” al que adorem cada dia, hi ha de haver flexibilitat.
Aposten per les TIC, és un sector on invertir menys donarà més.
L’empresariat català és la reserva de l’economia productiva del Sud d’Europa, emergirà el model de l’economia productiva, l’esforç diari, el lideratge. A l’any 1995 de les 271 regions europees, Catalunya estava al lloc 88, ara esta al 47, davant nostre hi ha Madrid, País Basc i Navarra.
El tema fiscal és un problema no resolt, el plantejament ha de ser un model nou que permeti responsabilitat fiscal pròpia. Catalunya vol finançar l’Estat per les competències que a aquest li queden i per la quota de solidaritat, al revés d’ara, que és l’Estat qui finança a les Autonomies per les competències traspassades.
Perquè hi hagi un debat de sobirania hi ha d’haver país i nació, i a Catalunya tenim les dues coses històricament i de present.

K.M. Breslauer, Patron Capital

Factors de desconfiança en l’economia espanyola:

- La situació empitjora, la prima de risc ha pujat 305 punts en un any, mentre que a Alemanya ha caigut un 15%
- Tenim uns nivells de deute pública i privada increïbles, el tema de Bankia ho ha acabat de rematar
- La caiguda del preu de l’habitatge ha estat sense fi
- No s’han actualitzat els valors dels actius

En canvi hi ha coses molt bones:

- Ha millorat la competitivitat
- Ha augmentat el turisme
- Tenim bones infraestructures
- Tenim bones condicions mediambientals

Tornarà a créixer l’economia?
Caldrà remodelar moltes coses, és necessitaria més liquiditat i més competitivitat. Patron Capital vol invertir i ho està fent, el desafiament és definir el preu.

Martin Senn, de Zurich Insurance Group

Les empreses asseguradores són les més grans inversores del món, inverteixen trilions a tot el món.
Són inversors disciplinats, amb visió a llarg termini, inverteixen a Espanya, són els 6 inversors en bons de l’Estat Espanyol.
L’economia espanyola,  cinquena economia de l’Eurozona, està en recessió, a curt termini hi haurà un reforçament de la liquiditat i moltes reformes. L’euro no es desmuntarà i el fet de que ens auditin empreses de fora donarà tranquil·litat.
Ells, com inversors a llarg termini, creuen que el creixement continuarà, encara que amb volatilitat dels mercats financers, els hi fa por el sèriament del proteccionisme. Zurich no inverteix si al mateix moment no creixen les pòlisses.

Luis de Guindos, Ministre Economia

L’euro està en una cruïlla, hi ha una fragmentació dels mercats de capital en la zona euro que abans estaven integrats.
Hi ha una renacionalització dels mercats bancaris com a conseqüència dels dubtes que genera el projecte.
Europa tindrà en el 2012 creixement negatiu, té implicació pel sistema bancari i pel camí de la consolidació fiscal.
El futur de l’euro es juga en les properes setmanes, a Itàlia i Espanya. Si Espanya redueix prima de risc i aflueixen els capitals, significa que el projecte europeu tira endavant, sinó el risc de l’euro és molt gran.
A Espanya la vulnerabilitat ve de l’endeutament, 140% del PIB (el 40% dels promotors), el deute extern és del 90% del PIB i té un venciment proper. Estem en una situació difícil.
L’avantatge d’Espanya és que té capacitat d’exportar, el que no succeeix a Grècia ni a Itàlia. Històricament aquest factor ha ajudat a la remuntada.
Un altre tema a resoldre és la reforma bancària. Es necessita que hi hagi crèdit, perquè el que fins ara s’ha donat ha estat per re-finançar. El Govern ha fet augmentar l’aprovisionament del 45%, i malgrat això encara hi ha dubtes sobre la sostenibilitat del sistema financer espanyol. El proper 11 de Juny hi haurà l’informe del FMI sobre la situació de la banca espanyola, dirà que el 70% és bona, i que un 30% té dificultats. També a finals de Juny hi haurà el resultat de les dues valoracions independents que s’han encarregat.
A la pregunta de per què no deixar caure Bankia, diu literalment que és una burrada, que afectaria a la confiança.

Bernard Kouchner, Ex Ministre d’Afers Exteriors i Europeus de França

Ell parla més de política que d’economia.
El sorprèn que en la campanya d’Holande no es parlès d’Europa.
Un dels problemes de la democràcia és que si no es menteix al poble no et voten.
Europa es va fundar en base a un acord de pau, portem 60 anys sense guerra, el període més llarg de l’historia, compartim en l’actualitat moltes coses, els joves ja han crescut en aquest model, ho troben normal, però no hi ha perspectiva política i tenim una situació d’emergència. El dia 17 de Juny serà clau, hi ha eleccions a Grècia i a França, el positiu és que Irlanda ha votat sí a favor del tractat fiscal malgrat les retallades.
Després de 20 anys de creixement en part gràcies a Europa, qui en té la culpa? Sobretot els polítics. A Grècia ens juguem molt, i si no surt una majoria caldrà posar un govern tècnic, però afectaria molt negativament a Espanya, Portugal e Itàlia.
Cal convèncer a Alemanya que ens juguem Europa. En quant a la idea dels eurobons per socialitzar el deute, pensa que els alemanys es negaran, que es necessita temps, que tot és molt lent i la gent està cansada. Creu que la idea de solidaritat no es compartida a Europa, la solidaritat ha estat liderada durant anys per Alemanya Occidental.
En les eleccions franceses els joves no s’han interessat per a res d’Europa. Pensa que més enllà de l’emergència en la que ens trobem, cal entendre la història, aplicar plans d’austeritat i a la vegada reformar Europa. Per aconseguir creixement es necessita confiança, caldrà una fiscalitat comú i un major federalisme, i a França, el concepte de sobirania nacional el tenen molt fort.

Creu que acceptarien un pacte pressupostari, però no una unió política. No veu possible que els francesos avancin pel camí que toca, França ha intentat reformar el país, però els francesos no han connectat amb Europa, dels mals que tenen acusen a Europa.
Es va cometre un gran error al bloquejar l’entrada de Turquia a Europa, ja no érem ni som el centre del món, i ara venen els turcs, els xinesos, els brasilers… És optimista. Els alemanys solidaris tenen la clau, la Unió Europea és la resposta, Salvem Europa.

Joschka Fisher, Vicecanceller i Ministre d’ Afers Exteriors d’ Alemanya

Estem a un pas del desastre, al final d’un ordre polític, al final del paper d’Europa. Ens hem de preocupar dels nostres interessos, com pot ser que es preocupin més el xinesos que nosaltres? Ser realista és pensar que el vaixell s’enfonsa, i que hem de fer? Cada President pensa en ell  i no pensen que tots cauran si cau l’euro.
Hi ha un enfrontament entre l’Europa dels 17 i la dels 27, és un desafiament històric, canviar de l’idea de l’Europa confederada a l’Europa federal, sinó ho fem, Europa no sobreviurà.

Està molt clar el que cal fer:

- Unió fiscal, cal europeïtzar la deute
- Millorar la competitivitat
- Equilibrar creixement amb austeritat

Els alemanys ho tenen clar, però no ho faran sinó hi ha una transferència de poder a les institucions comuns, no funcionarà si es fa en base a Maastrich. Els alemanys estan frustrats i deixaran que caigui tot. No és una qüestió de solidaritat, sinó que volen tirar endavant, volen transferència de sobirania a una Institució.
Creu que es necessita una tresoreria comú, i dubte que França vagi en aquesta direcció. Alemanya, si no hi ha integració política, no farà la pressupostaria. Els Presidents no treballen prou conjuntament.
Es necessita un Parlament Europeu de veritat, una Eurocàmara feta pels representats dels països directament, no el que tenim ara, que és una estructura. El que és evident és que l’ any vinent, o tenim una Europa més forta, o el caos.

Els eurobons són una tonteria, Alemanya no paga amb targeta de crèdit, paga en efectiu. Si cau l’euro els alemanys perderan més d’un bilió. El preu de la caiguda de l’ euro és molt alt. Vol ser positiu, però falta lideratge. La crisi no és culpa dels mercats, és culpa nostra, cal liderar el camí d’anar a una estructura federal real.
Creu que a França la dreta és euro-escèptica, els del Le Pen estan en contra, i els socialistes, o almenys una part important també, així es fa molt difícil avançar.
L’Eurogrup, o sigui els 17, són l’avantguarda d’Europa i els 27 haurien de ser convidats, però no votar. Cal formar una nova Europa amb un Parlament amb dues càmeres.

Cal pensar que la unió monetària va ser una decisió política, no econòmica, si ara fracassa, el que fracassa és la idea d’Europa. Un dels temes que ho condicionen tot és la historia, molts països europeus són estat-nació de fa pocs anys, del segle XIX, altres com Espanya i França, ho són de molt abans, ho tenen molt més arrelat. Grècia és important des del punt de vista geopolític: és un element d’estabilitat als Balcans.
Tampoc cal oblidar que als 90, Alemanya va haver de fer reformes duríssimes, impopulars, i mentre Aznar els hi tirava el fum a la cara amb prepotència.
Un dels problemes greus és que ni França, ni Alemanya, ni Angleterra volen liderar. Si l’euro es desintegra hi haurà un procés de renacionalització.



Leave a comment

2 Comments.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*


Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Trackbacks and Pingbacks: